La família i LA FAMÍLIA

Si vas caminant pel carrer i tens davant un home amb un caminar una mica cansat i amb alguns quilos de més, prova de cridar Tony. Si es gira, tens el 50% de possibilitats que hagin sigut les últimes paraules que has dit a la teva vida ( l’altre 50% seria que es girés amb el seu somriure de bonhomia i t’abraçés, però potser això és pitjor que la primera possibilitat ). I es que parlem del Tony Soprano, el “ pater familias ”.

He seguit poques sèries de televisió, bàsicament perquè seguir una sèrie és ser esclau d’un dia i una hora determinada en que has d’estar davant del televisor, però gràcies als dvd’s això canvia. Comprar-se les 6 temporades The Sopranos, no és una compra més, és la compra definitiva.

La sèrie, ideada per en David Chase que també escriu alguns dels episodis, ens parla d’una família i de la FAMÍLIA. Ubicades les dues a l’entorn de New Jersey, la sèrie ens descriu la vida i “miracles” del cap d’una família de tradició mafiosa que ha de lluitar, jugar o tractar amb la seva família ( a nivell personal ) i la seva FAMÍLIA ( a nivell professional ).

The Sopranos comença amb l’atac de pànic del protagonista, Tony Soprano. A partir d’aquí, arranca l’huracà que s’emporta relacions personals, corrupció, violència, negocis, drogues, psicoteràpia, crim organitzat, amors, restaurants, família, ansietat, FBI, vulgaritat, racisme, somnis, adiccions, “what the fuck’s”, italoamericanisme, sexe, New Jersey, religió, menjar, la mort, clubs nocturns....

Tal i com va dir el crític del New York Times després de la primera temporada de la sèrie (http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9403E5DF1030F935A35755C0A96F958260&scp=2&sq=sopranos&st=nyt ) , The Sopranos és l’obra de cultura popular més gran dels últims 25 anys. I es que si veus la sèrie des del primer capítol, estàs obligat a veure-ho així.

Deixem per un altre dia el comentari de la feina que ha fet i està fent la cadena HBO, que és la que va emetre aquesta sèrie, però va aconseguir atreure cap a les sèries a tots els escriptors de prestigi que fins al moment només escrivien guions pel cinema de pantalla gran i que l’idea que el seu nom es relacionés amb sèries destinades a emetres per televisió, els hi feia por i finalment han creat sèries de qualitat.

El que succeix a la sèrie, és difícil poder plasmar-ho en una pel.lícula. No hi hauria temps per reflectir tots els sentiments, respiracions, mirades, gestos i silencis que desfilen al llarg de les sis temporades. La sèrie destila un “ realisme real ” que provoca que en un moment o altre, els teus sentiments es barregin amb el dels actors, des de l’afició del Tony Soprano al canal de televisió History Channel fins als menjars dels que disfruten els protagonistes.

Amb un repartiment d’actors que ajuden a crear un sentiment de proximitat amb l’espectador i amb algunes mirades còmplices a pel.lícules que tracten de la màfia italiana com Goodfellas ( Uno de los nuestros ) bàsicament i també a la saga The Godfather ( El Padrino ), podem veure reflectit l’estil de vida que té un grup de gent mafiosa de finals de segle XX i començaments del XXI.

I pels més fanàtics, si algun dia esteu per New York, no us perdeu el fantàstic The Sopranos Tour.

La música del post correspon al grup Alabama 3. Els productors de la sèrie The Sopranos van escollir la cançó Woke Up This Morning dels Alabama 3 com a cançó pels títols de crèdit a l’inici dels episodis.

http://rapidshare.com/files/127697922/Woke_Up_This_Morning_-_Alabama_3.mp3