De l’estable de Betlem a una casa de dues habitacions de Tupelo.
Del Josep i Maria al Vernon i la Gladys.
Del Rei dels Jueus al Rei del Rock’n’Roll.
I es que un 8 de gener de 1935 va treure el cap per aquest món en Elvis Aaron Presley.
Haurem d’esperar 1935 anys més ?
Mentres esperem, tenim dos opcions, passejar-se per la web oficial de l’Elvis i llegir una mica sobre l’altre Rei ( http://www.elvis.com/elvisology/bio/elvis_overview.asp) o escoltar-lo com ens canta aquest Santa Bring My Baby Back To Me.
Avui viatjem cap a Memphis per conèixer els racons de la casa de l’Elvis Aaron Presley.
Als suburbis del sud de Memphis, molts hi tenim la nostra segona residència, alguns la tenen espiritual i altres física i el Rei, les tenia les dues. Benviguts a Graceland.
El fill de la Gladys i el Vernon, va néixer a Tupelo, Mississippi, el 1935 i poc després dels seus primers èxits, el 1957, va comprar Graceland que és com es coneix la casa, per 100.000 U$.
Traspassem la porta i ens endinsem a les entranyes de la casa. Aquí podeu veure la sala d’estar.
A Graceland també hi van viure els seus pares, la seva dona ( la Priscilla ) i també la seva cort d’amics, que disfrutaven d’entre altres comoditats de la Jungle Room ( habitació decorada en suposat estil hawaià per al millor relax d’ell i dels seus ).
Per als seus amics, coneguts com Memphis Mafia, perquè li proporcinaven de tot, tampoc els hi fatava la sala recreativa per matar els temps morts fent unes partides.
Com a bon americà sureny que era, a l’Elvis li encantaven les armes i ell en tenia unes quantes.
No oblidem que l’Elvis era músic i per tant hi havia d’haver un lloc per un petit estudi on pogués treballar íntimament.
Un dels menjars preferits del Rei, eren els sandwich de plàtan amb crema de cacauet i per preparar-se’ls, tenia la seva cuina.
En la següent foto, es pot veure el menjador. Allí disfrutava del menjar i també hi va viure moments feliços amb la seva família.
Si volia mirar la televisó, tenia una sala especial per a fer-ho, tres televisors i un enorme sofà, era tot el que li feia falta.
Com que viatjava sovint i era el Rei, tenia que tindre el seu propi avió ( batejat amb el nom de la seva filla Lisa Marie ) que a dia d’avui, està aparcat als jardins de Graceland ( em refereixo que el que està aparcat és l'avió, no la filla de l'Elvis ).
Tot això és el que pot veure algú que viatgi fins a Memphis i s’apunti a fer el tour per Graceland, però hi haurà una cosa que no podrà veure, ni tan sols el Sr. Clinton ha tingut l’oportunitat de visitar-ho i es tracta del que hi ha al final d’aquestes escales.
És el segons pis de Graceland, on únicament hi poden accedir en l’actualitat la Priscilla i la Lisa Marie ( encara que es comenta que el Nicolas Cage, es va aprofitar de la filla del Rei amb la única finalitat de poder tindre accès a la segona planta i d’aquesta forma ha sigut un dels pocs mortals que s’hi ha pogut passejar ).
Allí a dalt, està tot intacte, amb la roba de l’Elvis, els llençols que va utilitar per útlima vegada, etc. Aquí hi ha unes fotografies de la seva habitació.
La qualitat de les fotos és una mica dolenta degut a que no existeixen fotografies oficials d’aquestes estances pel que aquestes fotografies es poden considerar com una mica il.legals.
Com es pot veure, sembla força confortable, una mica recarregat, però confortable.
I a la segona planta de Graceland també hi ha la cambra de bany on l’Elvis va morir un dia com el 16 d’agost de 1977. Aquí es pot observar la última imatge que va veure.
Als jardins de Graceland, hi ha el Meditation Garden, on reposen les seves despulles al costat de les dels seus pares, la seva àvia i també hi ha un record per al seu germà bessó.
Això i molt més és Graceland.
Per acompanyar el post, podeu escoltar la cançó You've Lost That Lovin' Feelin', en l’interpretació que en va fer l’Elvis a Boston el 1971.
Per arribar a la situació de disputes que existeixen al Pol Nord, primer ha sigut necessari explorar la zona i és aquí on també es van produir interessants batalles.
- Batalla d’en Robert Peary vs. Frederick Cook ( batalla pel Pol Nord )
Aquests dos senyors, entenien que al “ món polar ” només hi havia lloc per a un heroi i tenien que disputar-se qui dels dos seria i ja se sap, en una guerra val tot. I davant d’aquest panorama, ens trobem amb en Peary i en Cook barallant-se per la glòria ( que no és una senyora ).
S’ha de dir, que vista la trajectoria dels dos, se’ls pot considerar com a uns megalòmans, mentiders, paranoics i manipuladors. Però que sigui la història qui els jutgi ( aquesta última frase sempre queda bé ).
En Peary, és va obsessionar molt amb la idea de ser el primer home en “ conquerir ” el Pol Nord i emportar-se la fama i la riquesa que això comportaria. Per tal de dur endavant la seva conquesta, no va dubtar en explotar esquimals i trepitjar a tothom que li servís per pujar al següent graó ( a part d’emparellar-se amb una noia esquimal de 14 anys i fer-li fotos despullada ).
En Cook, metge i etnòleg, també tenia grans plans, el primer dels quals era ser el primer en arribar al cim de la montanya més alta dels USA, el McKinley ( Alaska ). Va fracassar però va pretendre explicar al món que ho havia aconseguit i va presentar unes fotografies falses i al cap de poc, va ser descobert.
En Paery i en Cook, van coincidir quan el segon va contestar un anunci del primer quan buscava expedicionaris per altres exploracions. Més endavant es tornarien a trobar quan en Cook va formar part d’una expedició per anar a salvar en Peary, que estava malalt després del seu primer intent de conquesta del Pol Nord.
El 1907 en Peary preparava l’atac final per a la conquesta del Pol Nord, però en Cook el va adelantar inesperadament. Assegurava que l’havia conquerit el 21 d’abril de 1908. La notícia va arribar als Estats Units 5 dies abans que en Peary també afirmés que hi havia arribat. A partir d’aquí denuncies de falsedat d’en Peary vs. Cook i d’en Cook vs. Peary.
La gent, sembla ser que creia majoritàriament a en Cook, però en Peary també tenia els seus defensors. Durant 5 anys van estar en aquestes disputes.
La realitat deia que hi havia diverses contradiccions en les dades que aportaven els dos. Segons les dades d’en Peary, havia fet 48 km. diaris en l’anada i 95 km. en la tornada ( impossible ). I en Cook, doncs ja partia en desventatge degut a les fotos falses de la seva ascenció al McKinley, i el seu relat presentava llacunes en la seva posició i altres dades que posaven en evidència la veracitat del seu relat. Si després afegim que en Cook va ser condemnat a 5 anys de presó per frau en un negoci d’uns terrenys, doncs va acabar de perdre tot el crèdit i popularment es considera en Peary com el primer home en conquerir el Pol Nord.
Seguint amb cançons que ens parlen de fred i d’emocions, la cançó del post d’avui és She’s So Cold.
Els Rolling Stones van publicar aquesta cançó el 1980 en el disc Emotional Rescue ( potser és en aquest disc on es comença a notar un cert “ alentiment ” en la composició de grans cançons en la trajectoria dels Stones ). Aquí en teniu l’enllaç
