Esport Nacional # 3

Deixant de banda l'esport nacional nº1 i el nº2, s'accepten suggeriments, està demostrat empíricament, metafísicament i personalment que l'esport nacional # 3, és fer cues.

Mentres estava escoltant la cançó que hi ha al post d’avui, davant meu s’ha presentat la notícia que explicava que un grup de gent porta ja 5 dies fent cua per aconseguir un iPhone. El mateix succeix al Japó i probablement a algun altre lloc del món passa el mateix. I es que sembla que ens encantin les cues.

Però d’on ens prové aquest instint innat que ens provoca “ el fer cues ” ?

Som éssers “ innocents ” que ens veiem incitats per extranyes forces ? o aquestes forces no són tant extranyes ? en aquest cas podriem al.legar indefensió davant un jutge ? o el jutge ens castigaria per alienació “ no transitoria ” ? i si hem de fer cua per anar al jutjat, podriem al.legar algun eximent ?

Els motius potser seran per evitar un sentiment de por vers la solitud ? o potser perquè el món se’ns està fent petit i ens trobem tots junts i al mateix temps ? o podria ser perquè ens agrada estar al mig de dos persones que ens van apretant i així realitzem les fantasies que mai ens hem atrevit a fer ? o entre la gent que fa les cues hi ha aprenents de químics que volen trobar la propera fragància o flaire per elaborar un perfum ? o serà perquè tenim gravat en el subconscient les files que feiem quan erem petits per entrar a classe ? o és el gran enemic “ el capitalisme ” el que ens empeny ? però “ el comunisme ” ens evitaria cues per aconseguir menjar o qualsevol altra cosa ? potser és tot això o potser no és res d’això ?

Ja que estem en una cua, posem-nos a mirar la gent que la conforma per ajudar a passar el temps. Evidentment hi ha els professionals en fer cues. Aquests segur que tenen un full d’excel i un mapa i es passen nits planejant la seva propera actuació ( l’hora en que han d’arribar, el millor lloc on anar a fer la cua, que han de portar per fer l’espera més confortable, etc ). Després hi ha els amateurs o “ aficionaos ” que hi posen tota la seva bona voluntat però que quan miren als professionals es diuen : “ la propera vegada faré el salt al professionalisme i agafaré la cadira, la beguda i el walkman ” ( encara que en la següent cua que faran, veuran que això del walkman ja no es porta i aniran a fer cua per comprar-se un ipod ).

Finalment ens trobem als despistats que com que passaven per allí i hi havia gent, doncs em quedo per si passa alguna cosa perquè si hi ha tanta gent aquí, no poden estar equivocats.

Hi ha cues per moltes coses i causes, comprar unes entrades per algun espectacle, cues per anar a segellar papers, cues per pagar qualsevol cosa, cues per anar al metge, cues per anar als lavabos, cues i cues.

La finalitat d’aquestes cues es aconseguir alguna cosa o servei però el paradigme de cua sense finalitat pròpia, és la cua que es forma al moment d’embarcar en un avió. Perquè la gent un cop ha facturat l’equipatge i té la seva targeta amb el seu seient numerat i assegurat, s’ha d’arremolinar fent una cua i esperar a que obrin les portes per embarcar a l’avió ? no poden esperar sentats i quant no hi hagi ningú a la porta entrar ?

Això sí, els més tímids sempre tindran l’oportunitat de fer cues virtuals mitjançant l’ordinador o el telèfon, però són igualment desesperants.

La música d’avui, que era la que estava escoltant quan m’ha passat pel cap fer aquest post, és d’en Bruce Springsteen i el seu disc en solitari We Shall Overcome: The Seeger Sessions. Disc que segueix els camins de la tradició folk que en el seu dia va tindre en la veu i música d’en Pete Seeger un dels seus màxims exponents.

En el disc no si troben cançons escrites pel Bruce sinó que totes són cançons tradicionals i espirituals, de finals del segle XIX i començaments del XX, que respiren història i sentiments.

La cançó es titula Jesse James, cançó de 1898 original d'en Billy Gashade i escrita just després de la mort de Jesse James al qual va conèixer. La versió d’avui està extreta del concert que va fer el Bruce Springsteen a Dublin el maig del 2006.

http://rapidshare.com/files/128739664/Jesse_James_-_Bruce_Springsteen.mp3