diumenge, de juliol 13, 2008

Fer la carretera


Els diumenges pel matí tot sembla que s’alenteix i la carretera també.


Agafar el cotxe i conduir sense presses, sense un lloc molt clar on anar, sense GPS que t’indiqui on girar i amb la mirada observant i amb bona música, fa que sigui un bon començament de diumenge. “ A fer la carretera ”.


Sortint dels nervis que es veuen diariment al volant dels cotxes, conduir pot ser agradable.

No cal triar una recorregut concret al començar la ruta, el plaer radica en que la carretera és qui decideix i el volant qui obeïx. Encara que la recta sigui el camí més ràpid per arribar a un lloc, aquí no es vol arribar a cap lloc, per tant s’han d’evitar autopistes i autovies que no ens aporten gaire cosa. La carretera ideal és la que combina corbes amb paissatges i on en cada tomb, s’obre davant del cotxe un mirador.




La velocitat ha de ser moderada, aquella que posa nerviosa a la gent. Es tracta de conduir per observar i no d’observar com conduim.

Es pot repetir la mateixa carretera altres dies, no és necessari descobrir una nova via cada vegada, ja que encara que condueixis deu cops per la mateixa carretera i passis pel mateix lloc, cada dia és diferent i en cada moment es veuen coses diferents i coses en les quals no t’hi havies fixat mai. Cada estació proporciona als mateixos llocs, contrastos diferents.

No cal que la carretera circuli entre paissatges, considerats per cadascú com idílics, sinó que un tros erm de terra també val la pena que sigui observat. La llum, les ombres, els reflexes, el sol i els núvols fan que el mateix racó, sempre sigui diferent.




No es necessari que siguin recorreguts de “ tles o cuatlo ” hores, es tracta de passar una estona relaxada.

Tampoc és obligatori fer el recorregut sol al cotxe. Es pot enfocar des de dues perspectives: hi ha dies que la carretera ha de ser personal i abandonar-se mentres conduixes i escoltes bona música i observes, i hi ha dies que la carretera s’ha de compartir amb altra gent, una conversa, música de fons i un paissatge obert a ser vist.


Tothom té la seva “ carretera més maca del Sud d’Europa ”.



La música del post, Car Wheels On A Gravel Road, és de la cantant i compositora americana Lucinda Williams. Cantant que combinant el rock, el folk i el country, va editar el 1998, el disc que la va tornar a situar en el mapa musical mundial, Car Wheels On A Gravel Road.

Treballant durant 6 anys en aquest disc fins a trobar el lloc per cada nota i el sentit de cada frase, la Lucinda ens porta a descobrir llocs i històries humanes.


La cançó d’avui va ser enregistrada l’11 de juliol de 1998 a Philadelphia.

http://rapidshare.com/files/129439084/Car_Wheels_On_A_Gravel_Road_-_Lucinda_Williams_-_1998-07-11_Philadelphia.mp3


1 comentari:

Noctas ha dit...

A la Carretera que deia Kerouac...saludus