diumenge, de juny 01, 2008

“Afrodita, Persèfone i Audumla i altres noies del munt”

La música del post d’avui


El punt de sortida és la notícia del descubriment d’una tribu nativa de la selva de l’Amazones que ha estat aïllada tota la seva existència en mig de la vegetació i que va ser descoberta mentre es realitzava un vol en una avioneta.

El punt d’arribada és la mitologia i la llegenda.


Partint de considerar el fet com a verídic, hi hauria diverses consideracions a fer, el del
descobriment d’una tribu amazònica, que fa uns mesos va veure com un objecte que no tenien identificat sobrevolava el seu territori. Atemorits pel desconeixement, van fer el que és més lògic, agafar les seves armes i intentar espantar, matar o caçar l’objecte desconegut. Trobar-se en la situació del que, en aquest cas està a sota, ha de ser sens dubte, pertorbadora.

Aquesta situació et pot fer pensar en moltes coses: què va passar durant la nit següent ?, es va veure reflectit en els seus somnis el fet succeït? tenen mites? han arribat a construir llegendes ?

La societat actual “moderna” ha perdut la temàtica dels mites i llegendes o si menys no, per no ser tan radicals, ha cambiat l’idea romàntica de la temàtica i en especial la menera d’expresar-les.
Tots els pobles han basat sempre una part de la seva tradició, cultura i subsistència en el mite i la llegenda. No es podria entendre la pervivència dels pobles de l’antiguetat sense l’existència de la llegenda.
Exemples n’hi ha molts, els déus grecs protagonitzant heroiques llegendes i
batalles, igualment succeeix amb la tradició nòrdica europea que té la seva gran vaca Audumla com a originària i creadora del mòn, els pobles mexicans i sudamericans, africans, xinesos i àrabs també en tenien les seves,etc.

La religió substitueix en part l’absència actual del mite, però el mite no ha de ser considerat com una religió en si mateix i això significa que pot conviure conjuntament amb la religió. És cert que en l’antiguetat el mite podia ocupar un espai orfe de creença però l’aparició d’altres creences no ha de significar la desaparició de la llegenda, perquè la llegenda, no és més que un fet imaginari amb uns personatges, arguments i espai determinats i això no atempta contra res.

Hem perdut actualment l’inocència de l’ànima?
Estan molt bé certes persecucions o embolics al mig de funerals que podem veure per una
pantalla però s’ha de reivindicar i fer forat al fet de la rondalla o llegenda.
I perquè no hi ha molts pares que als seus fills els posin noms de mites com Apol.lo, Atena o Posidó i en canvi es veuen Kevins i Jenifers ?
S’han de recuperar urgentent les històries fantàstiques o inusuals que es transmeten de generació en generació i que ens permeten seguir somiant.

I és quan un es pregunta, els natius d’aquell poblat, quines llegendes tenen, en crearan una de nova arran del fet de veure com un estrany aparell sobrevolava les seves cabanes ? i el més interessant, titularan aquesta nova llegenda com: l’ocell dels 14 ulls?

Ara ens toca, aquesta nit quan ens posem a dormir, construir la llegenda.


La cançó del post

La música d’avui correspon a un altre mite. És el Chuck Berry i la cançó Johnny B. Goode. El mite del Chuck Berry encara està viu i continua fent concerts als seus 82 anys. Com a mite a protagonitzat i compartit fets i rock'n'roll amb llegendes de la música.


La cançó Johnny B. Goode està extreta d’un concert a Londres l’any 1972.
http://rapidshare.com/files/119372856/Chuck_Berry_Johnny_B._Goode_London_1972.mp3