Tor, Déu del tro i la guerra

Ens em de situar al Pallars Sobirà, concretament al poble que està situat a més alçada del Pirineu, 1970 mts.

Ens em d’oblidar de carreteres asfaltades, de llum, aigua i telèfon, de massificacions i em de pensar en aïllament, en el soroll del vent, en tretze cases i una muntanya. Estem a Tor.

Si ens situem a Tor durant l’hivern, no hi veurem ningú i amb prou feines ens hi podrem acostar. Si ens hi situem a l’estiu, veurem natura, poca gent i una muntanya, sempre la muntanya.

Els orígens en el temps de Tor es remonten a fa més de 1.000 anys. Enclavat en una vall i a tocar d’Andorra, s’aixequen 13 cases, 5 de les quals estan en runes.

I anven passant els anys i a Tor tot era tranquilitat, semblava que el temps també passava molt a poc a poc, desapareixent a l’hivern i retornant per la primavera. Fins que un dia, algú va donar corda al rellotge.

Dos famílies que bàsicament donimaven o predominaven al poble, els Sansa i els Palanca, cadscun en un extrem i la muntanya al mig.

Per acabar de situar-nos, em de donar una pinzellada dels personatges que intervenen en aquesta història:
Josep Montané “ Sansa ”: el mort.
Jordi Riba “ Palanca ”: el rival d’en Sansa.
Rubén Castañer: l’agent immobiliari.
Josep Mont Guitart i Marlyn Pinto: inculpats en primera instància de la mort, després absolts per falta de proves.
Antoni Gil: el testimoni, o no, de la mort.
La muntanya: finca privada de les més grans de Catalunya amb 4.800 hectàrees i enclavada en una situació estratègica per poder fer pistes d’esquí i per tindre dos camins, un propietat del Sansa i l’altre del Palanca, utilitzats pels contrabandistes que circulen entre Andorra i Catalunya.

L'any 1896. Es constitueix una societat entre els 13 veïns del poble per obtindre la propietat de la muntanya. Al arribar la Guerra Civil, alguns habitants fugen i es perd en la memòria l’acord de la societat fins que el 1976 el Sansa intenta vendre la muntanya fent tractes amb el Rubén Castañer.

El 1980 moren dos llenyataires-guardaespatlles del Palanca i a partir d’aquest fet, tot s’enrareix. Es desperta la fúria de Thor a la muntanya de Tor. Si la vida ja és de per sí dura en mig d’una muntanya aïllada i això marca caràcter, ens podem imaginar l’actitud que es vivia al poble en aquestes circumstàncies.

El febrer de 1995, els jutjats de Tremp, donen la propietat de la muntanya al Sansa, però aquest només la pot disfrutar 5 mesos perquè al juliol de 1995 és trobat assassinat.

Llavors comencen les investigacions per aclarir els obscurs fets i veure l’implicació o no de tothom en ells.

Amb tots aquests ingredients, el periodista Carles Porta va dirigir un documental que es va emetre al 30 minuts de TV3. Posteriorment va editar el llibre que relata aquesta història titulat Tor, tretze cases i tres morts.

Cercant per internet, he trobat el programa del 30 minuts que explica detalladament els fets que he resumit i us deixo l’enllaç ( també podeu comprar el vídeo a la web de TV3 a l’adreça http://www.tv3.cat/videos/196447331 ).

A dia d’avui els fets succeïts encara no estan aclarits.

La música de fons del post pertany a una versió que va fer l’Eddie Vedder, cantant dels Pearl Jam que cada any que passa assoleixen millor qualitat com un bon rom de les antilles, el passat 7 d’abril de 2008. La cançó és Hard Sun del compositor canadenc Gordon Peterson, Indo, que es pot trobar al seu disc Big Harvest.

L’Eddie Vedder la va versionar i publicar el 2007, en el disc en solitari que va fer per la banda sonora de la pel.lícula Into The Wild. Excel.lent pel.lícula i banda sonora.

http://rapidshare.com/files/122588311/Eddie_Vedder_Hard_Sun_Berkeley_040708.mp3