dimecres, de juny 11, 2008

Obama, like a rolling stone ?

Imaginava que algun dia sortiria el Bob Dylan per algun costat del blog, però mai hagués pensat que ho faria de la forma en què s’introdueix avui per aquí.

La setmana passada amb motiu d’una exposició, que s’inaugurarà a Londres el proper dissabte a la galeria Halcyon i que porta per nom The Drawn Blank Series on s’exposaran 300 obres pintades pel Bob Dylan, va ser entrevistat pel diari Times o potser la va fer perquè simplement volia dir alguna cosa ( home esquerp en concedir entrevistes i aquí la paraula concedir és l’idònea, ja que en els últims anys podem considerar que només n’havia fet dues, el 1997 i el 2001 ).

I el motiu pel qual jo pensava que paralaria d’alguna altra manera del Bob Dylan no és perquè hagi pintat uns quadres sinó pel “recolçament” (“endorsement”) al Sr. Barak Obama. Evidentment el Dylan no pertany al partit demòcrata americà i el seu “endorsement” no té valor material per a la propera convenció demòcrata, però és molt significatiu que s’hagi pronunciat públicament. Algú que no segueixi amb regularitat la trajectòria personal del Bob Dylan, es pot preguntar perquè resulta extrany que s’hagi decantat cap a una determinada opció si als Estats Units d’Amèrica es tradició que intelectuals, artistes, mitjans de comunicació, etc es posicionin clarament d’una banda o l’altra.

Doncs resulta extrany perquè fins ara en Bob sempre s’havia esborrat al moment de posicionar-se en primera línea inequívoca de qualsevol fet contemporani, des dels seus inicis quant deixava sols als seus companys de generació en la defensa dels drets civils al començament dels anys 60 als EEUU i fins ara.

Tal i com ell sempre ha dit públicament, viu per fer cançons i tocar-les i no vol assumir cap paper de director d’orquesta d'idees del poble.
Com va escriure en la seva autobiografia “ Chronicles Vol. I ” ( que és la primera de les 3 parts en que relatarà tota la seva vida i trajectòria ), els mitjans de comunicació sempre li feien mil preguntes per tal d'entreveure la seva posició davant de diversos fets i ell sempre responia que no era portaveu de res, que només era un músic i després es trobava amb la sorpresa dels titulars de premsa que generava aquest fet, que eren del tipus: " Portaveu nega que sigui portaveu " ( algunes vegades el maquiavel.lisme del periodista qualificador que qualifica és terrible.


L’extracte de l’entrevista on es veu un cert posicionament del Dylan en favor de la manera de fer d’en Barack Obama és el següent: "Amèrica es troba agitada. La pobresa desmoralitza. No es pot esperar que la gent tingui la virtut de la puresa quan és pobre. Pero ara, tenim un home que està redefinint la naturalesa política des de la base, i es diu Barack Obama. Està redefinint el que ha de ser un polític, així que tindrem que veure com finalitza tot. Si tinc esperances ? Sí, confío que algunes coses podrien canviar. Algunes tindran que fer-ho ".

Com vaig llegir en el blog de Les Perles de l’Isaac la setmana passada, on l’Isaac feia referència a una pintada apereguda en una pared a Buenos Aires que deia “¡No más realidades, queremos promesas!” potser l’Obama ara representa això i en Dylan ho veu així. Una altra cosa podria succeir si arriba a president i es veu pressionat en temes estratègics pels diferents “lobbies” americans, casdacun amb els seus interessos particulars i divergents entre sí.

I es que ara mateix, ha aparegut en escena, una manera una mica oblidada de fer les coses en política, la il.lusió per les coses, la il.lusió per construir. Esperem que aquesta il.lusió no ens la robi ningú més tard, com ha pogut passar en alguna altra ocasió.

Us deixo un enllaç a la pàgina del Times londinec per qui vulgui llegir l’entrevisa completa
http://entertainment.timesonline.co.uk/tol/arts_and_entertainment/visual_arts/article4074327.ece


La música d’acopanyament al post d’avui és Like A Rolling Stone, composició que va apareixer en el disc Highway 61 de 1965. Aquesta cançó va suposar una ruptura per diversos motius, primer per ser un canvi clar vers tot el que havia fet fins en aquell moment i per un altre costat per trencar els cànons comercials de les estacions de ràdio americanes ja que la locució de la cançó suposava una durada de més de 6 minuts i fins llavors no era el patró habitual de durada dels singles.

L’interpretació de Like A Rolling Stone d’avui, correspon al concert que va fer el Bob Dylan el 16 de maig de 1966 a Manchester.
Aquesta és la famosa actuació en què una persona del públic li crida Judas abans què el Dylan comenci a cantar la cançó (perquè considerava que era un traïdor al abandonar la música folk que havia fet fins al moment per passar-se al folk-rock ).

http://rapidshare.com/files/121545118/Bob_Dylan_Like_A_Rolling_Stone_Manchester_1966.mp3

6 comentaris:

Jobove - Reus ha dit...

Amèrica per mi no deix de ser un gran teatre on s'interpreta la obra de la vida i de la mort, patètic creu-me, hi han altres valors més forts que em de mirar-nos

salut

pd no estic pesimista, és que un país on voten per dues vegades al Busch, poca cosa es pot esperar

Jordi Pinyol ha dit...

Gràcies per la visita i per contribuir a ser un dels 10.000.

I sobre el tema que tractes al teu post, a veure si surt finalment president l'Obama i, potser així, les coses per allà i també per la resta del món aniran una miqueta millor.

Teresa Bau ha dit...

M'ha encantat el teu comentari, i les il·lustracions també. T'aniré seguint.

Anònim ha dit...

Un bloc interessant que caldrà seguir cada dia. Bon cap de setmana.

*MaRiA* ha dit...

Marc, molt bon blog, i més encara per aquells que ens agrada seguir els passos culturals i musicals d'arreu del món!

En quant al post, segurament t'estranyaràs d'haver de parlar de mítics com el Bob Dylan en relació amb els temes polítics... De vegades cal saber separar el seu art de la seva trajectòria política, sigui bona o sigui dolenta; però és el que té ser un dels 'grans'...

Noctas ha dit...

Adoro la música de Bob Dylan i aquesta neutralitat irònica que mantenia als seixanta quan volien fer d'ell un estereotip de l'esquerra. Aquestes declaracions no les coneixia i ves per on que entro al teu blogg i me'n assevento..saludus..