Sweet Home Alabama

Sembla ser, que quan algú fa una cosa “ dolenta ” o passa per un moment delicat, només hi ha una actitud i un destí possibles: fugir i el sud.

Moltes vegades ens hem pogut preguntar, què hi ha al sud ? Seran capaços els del sud d’amagar-nos alguna cosa als que vivim al nord ? Les persones dolentes tenen una ment “preclara” per veure que al sud s’hi amaga alguna cosa bona ? Només els que tenen mals moments poden anar al sud ? S’ha de saber el destí final quan ens dirigim vers al sud ?

Tothom té un sud on refugiar-se, perquè tothom viu al nord, incloent els que viuen en la Terra de Foc argentina, també tenen un sud, i és que el sud és d’aquelles poques coses que compartim tots sense exclusions, potser per això és la direcció que cal agafar.

En molts casos, quan algú vol escapar, agafa el més senzill partint del punt on es troba i aquí tenim la nostra amiga carretera i el company cotxe, que sempre ens porten cap al sud, la direcció desitjada.

Un cop sabem que em de fugir cap al sud, suposo que ens tindrem que preguntar: quin dels suds que tenim s’ha de triar ? Potser anirem cap a un sud argentí com van fer els alemanys nazis quan fugien i allí van trobar la protecció d’en Perón ? o si ens agrada sortir per la tele, triarem Brasil i allí esperarem que ens detinguin sense presses ? o si som discrets triarem un clima tropical com el de República Dominicana i allí refarem la nostra vida i ens passarem deu anys sense poder tornar a casa però això sí, viurem amb molta tranquilitat ? i fugir cap a l’Àfrica, és una possibilitat ? o si ens fa por l’avió i agafem el cotxe i anem cap a Cadis fins arribar a San Fernando ?

Encara que sempre hi ha algun català despistat o amb un sentit de l’orientació una mica defectuós que decideix fugir una negra nit cap al nord, cap Andorra, però sr.!!! aquest no és el camí !!!

Escapar direcció sud, ho podem veure en pel.lícules com Wild At Heart ( Corazón Salvaje ), els protagonistes de la qual fugen vers al sud o a Black Book ( El Libro Negro ) on, una cantant jueva que està a Holanda, intenta fugir cap a la part alliberada dels nazis que es troba al sud del país.

També hi ha llibres com els d’en Cormac McCarthy que ens en parlen, tant en el titulat The Road ( La Carretera ) on un pare i un fill fugen de les conseqüències d’un desastre nuclear per trobar alguna vida millor al sud o No Country For Old Men on una persona que troba un carregament de droga i diners ha de fugir per evitar que l’enxampin i decideix marxar cap a la frontera de Mèxic, cap al sud.

El món de la música tampoc és aliè al fet d’escapar-se, en Chris Isaak en la cançó South Of The Border (Down Mexico Way ) del disc Baja Sessions, que per cert ens transporta per les carreteres costaneres de Califòrnia direcció cap al sud, o Highway 29 del disc de Bruce Springsteen, The Gost Of Tom Joad, totes ens parlen d’anar cap al sud en busca d’una vida millor o prometedora.

Tothom en parla i ho explica, fugir al sud.

M’encanta escriure aquest post des de la Tancada, al sud del Delta de l’Ebre, lloc on s’hi ha de fugir almenys una vegada l’any. Allí, s’hi veu el silenci, s’hi assaboreix la tranquilitat, s’hi respira poca gent, s’hi escolten vistes i postes de sol espectaculars i s’hi palpen poques preguntes, potser per tot això he fugit cap al sud, potser per tot això el sud és la direcció.



La música la posa el Chris Isaak. Sempre havia tingut una relació d’odi-amor, per aquest ordre, per en Chris Isaak, potser mal influit per l’ascendent que va tindre sobre revistes de teenagers de 12 a 16 anys i això m’intranquilitzava, fins que amb un disc com el Baja Sessions (1996), em va fer recuperar la fe per l’artista, rocker on els hi hagi i es que en Chris Isaak quan s’hi posa, igual rockeja cruament com et transporta cap a un sentiment blau de tristor, et condueix als dos extrems amb la mateixa violència.


I la cançó d’avui, és una cançó del primer disc que va editar, Silvertone ( 1985 ). La cançó és Gone Ridin' i ens parla de fugir en moments delicats. L’actuació correspon a un concert que va fer a Zürich el 7 d’octubre de 1987.

http://rapidshare.com/files/123196962/Chris_Isaak_Gone_Ridin__Zuerich_1987.mp3