It's summertime

L’estiu arriba sempre a tot arreu i Coney Island no n’és l’excepció.

Coney Island vindria a ser la part infantil, que no innocent, de New York per això en qualsevol viatge que es faci per aquelles terres, s’hi ha d’anar, és obligat posar en contacte la nostra part de nen petit i ja poc innocent amb Coney Island.

Coney Island és una zona d’entreteniment, però no és un parc d’atraccions i evidentment ja existia abans que Disneylandia. Està conformat per diverses atraccions que pertanyen a propietaris diferents i la seva suma conforma aquesta àrea especial.

Situada a l’extrem sud de Brooklyn, a gairebé una hora en metro des de Manhattan, hi trobem aquesta illa que amb 6 quilòmetres de llarg i 800 mts d’ample ha viscut milers d’històries. En el segle XIX, la zona era destinada a espais ocupats per balnearis i hotels, lògicament provocava l’atracció de classes socials acomodades que es podien permetre pagar-se unes vacances. Amb l’arribada de la democràcia, és a dir, amb l’arribada del primer ferrocarril, el 1867, la zona es popularitza i comença a arribar-hi gent de tots els orígens amb ganes de passar-ho bé. El 1885 es construeix ja un símbol que anunciava que el model de vida que freqüentaria aquest espai no era el de mitjans de segle, es tracta de l’Elephant Hotel que amb els seus 22 mts d’alt i l’estètica, ja trencava la pau que imperava fins aquell moment.

L’arribada massiva de gent, provoca que s’obrin nous bars i altres tuguris i que s’aixequin les primeres atraccions entre finals del segle XIX i començaments del XX, fins a convertir la zona en un lloc bastant diferent del pensat originalment. Com no, també ha patit diversos incendis, cosa que a New York es bastant habitual, que l’han fet anar renovant les seves atraccions fins que després de la II Guerra Mundial va entrar en certa decadència i en l'oblit.
I ara, inicis del segle XXI, l’especulació i els interessos immobiliaris estan fent trontollar el lloc que fins ara es mantenia lluny d’aquestes operacions, però sembla que les autoritats polítiques ja han decidit netejar el lloc i podria ser que Coney Island tingués els dies comptats ( si per una d’aquelles casualitats esteu demà a la ciutat, podeu anar a la manifestació popular en contra de la desnaturalització de la zona ).

Tota la zona “obre” de Setmana Santa fins setembre, primer només els caps de setmana i a l’estiu, el 22 de juny coincidint amb la Mermaid Parade ( el carnaval del solstici d’estiu de Coney Island ) que es celebra des de fa 25 anys, inicien les activitas diàries d’entreteniment. Encara que sigui a l’estiu quan està en plena efervescència, anar-hi un dia d’hivern quan està tot tancat, és una experiència que té el seu encant si es juga a superposar històries en un lloc que està buit.

El lloc és tan peculiar que té carrers amb noms com Neptune Ave, Surf Ave i l’estètica de les casetes pintades amb colors vius, recorden els colors amb que pinten les cases a les illes del tròpic, però això sí, traslladades a pintades de cultura americana.

Al costat de mítiques atraccions com el Cyclone, el Parachute Jump i el parc Astroland, en podem trobar altres de més humanes com les que protagonitzen fakirs, contorsionistes i altres espècies humanes “rares” en un espectacle de circ. El món del burlesque i del vodevil també tenen el seu propi espai i es que allí tothom troba un espai. Els amants de la gastronomia, tenen oportunitat de degustar algun hot dog del restaurant Nathan’s Famous que es va instalar a Coney Island el 1916 i que és el patrocinador del concurs d’ingesta de hot dogs que es celebra anualment a New York. La platja de la zona, et pot fer recordar que a Salou hi podria haver un lloc igual que aquest, però es que aquí som diferents i “seriosos”.

I en un ambient especial com el de Coney Island, us deixo l’enllaç a una notícia també molt especial de New York protagonitzada per gent de per aquí, encara que al llegir-la, ho podriem considerar com una broma del periodista que s’aburria a casa seva i no sabia quin article presentar al diari, espero que almenys el diari que la va publicar hagués comprovat abans la veracitat. http://www.elpais.com/articulo/espana/guardias/civiles/atrapan/ladron/Manhattan/elpepuesp/20080620elpepinac_24/Tes

La música de fons és dels Fun Lovin’ Criminals. Avui com sempre, es podrien triar moltes cançons d’acompanyament musical, podrien sortir per aquí els New York Dolls, el Lou Reed amb alguna cançó del disc Coney Island Baby, però avui era el torn dels FLC. Ells són New Yorkers de ple dret, igual que els grups mencionats anteriorment, això sí una mica més joves i en les seves cançons ens parlen de la ciutat de New York i d’històries que es poden viure als seus carrers.
Els Fun Lovin’ Criminals els podriem considerar com un grup que practica rock amb mestissatge de diferents ritmes musicals com bases de rap, hip hop, jazz, etc, per aquest motiu no hi hauria una etiqueta molt clara per ells.

La cançó és Coney Island Girl, una picada d'ull humorística del Coney Island Baby de Lou Reed, editada en el seu primer disc Come Find Yourself ( 1995 ) i ens explica l’amor que no es pot oblidar d’una noia que van conèixer al Cyclone de Coney Island. Aquesta versió està extreta d’un concert que van fer a Bèlgica el 24 de juny de 2006.
http://rapidshare.com/files/124399700/Fun_Lovin__Criminals_-_Coney_Island_Girl_-_Belgium_2006.mp3