Tinc molt mal de cap. Els ulls gairebé tancats al igual que la meva percepció de tot. Escolto molt de soroll, una pantalla de sons està instal.lada al costat de cada orella i encara que s’escapen alguns crits, tampoc els puc percebre amb claredat. Noto una escalfor a tot el meu cos provocada pel cansament i per uns potents focus que no ajuden a passar el tràngol. Veig el terra de color blau. Intento pujar la vista però em costa. De cop, veig unes sabatilles esportives de mitja canya ben lligades que creuen el meu camp visual i les veig ballant. Intento pujar el cap a poc a poc i veig uns pantalons curts vermells. Sembla que m’estic refent per moments. Aixeco el cap fins a conseguir posar-lo recte. Llavors, ja ho veig tot clar, un guant de color blau elèctric es diposita en mig dels meus ulls i em desplomo a terra.
I es que la boxa té cert misticisme i més quan parlem d’un espectacle cultural, social i polític com el que va succeir a la capital del Zaire el 30 d’octubre de 1974.
El lloc Kinshasa.
En un racó del ring Mohamed Alí i a l’altre George Foreman.
En un bàndol, l’home políticament incorrecte, negre, musulmà i activista contra Vietnam i sobretot populista com era el Mohamed Alí ( abans conegut com a Cassius Clay ) i a l’altre bàndol, l’ovella que es presentava en sacrifici i que era considerat com el negre-blanc, que era el George Foreman.
Al mig de tot això, en Mobutu Sesse Seko intentant promocionar la dictadura en que havia convertit al Zaire a la resta del món.
Parlem d’un combat de boxa, que per ser més precisos, podriem qualificar com l’espectacle esportiu, amb ramificacions culturals i polítiques, més important del segle XX.Per un costat trobem la disputa en combat, i en aquest cas la paraula combat és 100% escaient, pel títol de campió mundial en la categoria de pesos pesants entre els dos boxejadors que en millor estat de forma es trobaven en aquell moment.
Per l’altra banda, hi ha la significació de dos americans disputant-se el títol en un país africà com era el Zaire que es trobava en plena dictadura militar.
Aquest fet evidentment ja era prou polèmic als Estats Units per tot el que representava i més tenint en compte l’època en que succeïa tot això que era la dècada dels 70 on l’ambient político-segregacional estava bastant enrarit.
Per si no hi havien ja prous motius per a la polèmica, en Mobutu Sesse Seko contacta amb en Don King i a cop de talonari va organitzar el combat i aprofitant l’atenció mundial que generaria tot això, va organitzar un acte cultural per donar més promoció al fet. Aquest acte cultural consistia en un festival de soul amb els artistes més destacats d’aquella època com eren en James Brown, B.B.King i d’altres.
Aquest esdeveniment va captar l’atenció de molta gent entre ells la d’en Norman Mailer, innovador del periodisme literari i fundador del diari setmanal de New York, The Village Voice. En Norman Mailer va relatar tota l’experiència que va viure aquells dies a Kinshasa en el llibre The Fight.
Per compendre millor i detalladament tot el que abasta aquest combat és necessari veure l’excel.lent documental titulat: When We Were Kings ( que aquí es va traduir com: Quan erem reis ). També es va fer una altra pel.lícula titulada Rumble In The Jungle, però aquí us deixo un video amb el trailer del documental guanyador d’un oscar l’any 1997 When We Were Kings.
La cançó del post
Si últimament per aquí s’ha parlat de mites, The King, The Daddy avui tanquem temporalment el cercle amb The Godfather.El James Brown, The Godfather of Soul, ens interpreta aquí una cançó que va escriure el 1965 i que s’anomena Papa's Got a Brand New Bag.
L'elecció d’avui és òbvia i correspon al concert que va fer en James Brown al Zaire com a previa del combat de boxa entre el Mohamed Ali i el Jorge Foreman.http://rapidshare.com/files/120116413/James_Brown_-_Live_Zaire_1974_-_Papa_s_Got_a_Brand_New_Bag.mp3
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada