Honors als del costat

La música del post d’avui

I es que moltes vegades els honors no estan molt ben repartits si es confonen amb la fama.

Actualment s’està celebrant el 125 aniversari de l’obertura al trànsit del pont de Brooklyn a New York. Tothom ha vist o ha passat pel Brooklyn Bridge alguna vegada, o bé tocant-lo amb les seves mans i peus o bé en la seva imaginació provocada pels estímuls de diferents pel.lícules o sèries, tothom hi ha transitat d’una manera o altra.

És evident el mèrit d’aquest pont suspès, però no ho són menys els dels seus companys a l’ombra: el Manhattan Bridge i el Williamsburg Bridge. També fa temps que estan allí, mirant el seu famós company. El Manhattan Bridge amb 99 anys i el Williamsburg Bridge amb 105 anys sempre han treballat pels new yorkers ( em resisteixo a utilitzar la paraula novaiorquesos perquè em sona una paraula amb connotacions alimentícies relacionades amb el formatge ) fent la feina fosca i permetent el lluïment del primer.

Els tres ponts conecten l’illa de Manhattan amb Brooklyn però si mirem els nexes que uneixen podriem dir que el pont de Brooklyn pertany a “l’stablishment” ja que uneix la part oficial o política de Manhattan amb Brooklyn i té un ús més turístic mentre que els altres dos ponts cumpleixen simplement amb la difícil missió per a la que van ser construïts, que és permetre a la gent del carrer la seva supervivència i uneixen dos altres classes d’universos com són Chinatown amb Brooklyn ( el cas del Manhattan Bridge ) i el Lower East Side amb el Brooklyn de Williamsbrug ( en el de Williamsburg ).

Els ponts de Manhattan i Williamsburg també es poden creuar en bicicleta, caminant d’esquena, corrent mentres crides, fent salts a peu coix i de qualsevol manera i sempre oferint un espectacle de vistes impressionant. Des del de Williamsburg tens una vista del Midtown i de la part antiga industrial a la rivera de l’East River i des de Manhattan pots contemplar el Lower Manhattan des de una perspectiva diferent.

Una cosa interessant que no té el Brooklyn Bridge és que els altres dos ponts són creuats pel metro amb l’experiència que això significa. Estàs al metro, soterrat i fosc només il.luminat amb llums artificials i de cop un raig potent de llum natural encèn tot el vagó i et trobes suspès en l’aire al mig de New York disfrutant de les vistes que et proporciona, és una sensació interessant (aquesta experiència es pot tindre si s’agafa la línea B o D que té origen a Coney Island i que traspassa el riu pel Manhattan Bridge, pots veure l’skyline i el pont de Brooklyn des d’una perspectiva diferent ).

I una altra cosa que no té el de Brooklyn i es que desde els altres dos ponts pots veure el primer.

Però sempre les coses més interessants dels ponts no passen a dalt sinó a sota i a New York també.

Al costat dels pilars que toquen terra ferma, sempre es construeix un univers paral.lel al de la ciutat a la qual pertanyen. Carrers degradats i ombrívols on, quant la resta de la ciutat està il.luminada per un sol enlluernador, amb prou feines si deixen caure uns fils de sol, cases antigues plenes d’històries de gent que troba dura la vida a la ciutat, vidres blancs de pols esperant la pluja que els neteji, atmosfera carregada d’humitat.

I en aquest ambient es pot veure de tot, moviments nocturns sospitosos, amors perduts, plors llunyans, mirades extraviades, animals domèstics sense amo i gent caminant perduda que se sostenen al terra com els cables tensors del pont que els aixopluga.

Hi ha tantes històries sota els ponts...

La cançó del post d’avui

La part musical d’avui com heu pogut veure al començar el blog són els Red Hot Chili Peppers amb la cançó Under The Bridge ( avui l’opció era fàcil de relacionar ).

A partir d’ara hi ha l’opció d’escoltar la cançó del dia mitjançant el reproductor al començament de cada post i també deixaré un enllaç per qui la vulgui guardar al seu ordinador.

Tornant a l’Under The Bridge dels Red Hot Chili Peppers, aquesta cançó pertany a doble disc Blood Sugar Sex Magic, disc que va ser gravat a la mansió del famós prestigitador Harry Houdini. És un disc, que com es pot comprobar amb la relació de les 4 paraules que el formen, ens dona una visió variada de l’univers dels Peppers tant musicalment com sentimentalment.

Aquesta gravació pertany al concert que van fer a Köln, Alemanya, l’agost de 1999.

http://rapidshare.com/files/117593340/Red_Hot_Chili_Peppers_Under_The_Bridge_1999-08-20_Cologne.mp3