Els primers i els del mig

Malauradament, poques vegades podem dir que som els primers.

Sóc el primer en fer un blog, sóc el primer en utilitzar la paraula “absolutament”, sóc el primer en pensar que sóc el primer que fa alguna cosa,... Però, no ser el primer o ser el 18 milions ( divuit milions de vegades u ), no significa que no es pugui ser fresc, atrevit o simplement normal amb la dificultat que això moltes vegades comporta. Evidentment, si ets el primer sempre tens la satisfacció “extra”, que t’omple l’estómac i et pot evitar tindre que entaular-te per mejar.

Tothom, si vol, pot ser el primer en fer alguna cosa i passar a la posteritat, si vol, però evidentment els que vivim en el segle XXI ho tenim una mica més complicat que els que van viure en el segle XIV abans de Crist. Si hagués viscut al segle XIV a.C. i hagués volgut ser el primer en protagonitzar algun fet, probablement tindria una llista molt més àmplia de coses a fer que la que pot quedar en l’actualitat, ja que moltes d’aquestes coses ja estan “agafades” i més quant la gent converteix en best-seller el Llibre Guiness dels Rècords.

M’imagino, jo, en ple any 1327 a.C., sentat sobre una pedra en un punt indeterminat del desert egipci, sota un sol de justícia, pensant en passar a la posteritat com la primera persona del món en fer alguna cosa. Com que la llista de possibles gestes a fer seria àmplia, suposo que començaria per les més fàcils i hagués decidit agafar un papir, doblegar-lo curosament fins arribar a una forma semblant a la d'un avió, li donaria una mica d’alè per fer-lo planejar, ja posats ho fem de forma espectacular, i a volar, així sortiria a l’història com el precursor del primer vol de l’aviació moderna a escala ( per aquella època suposo que un papir en forma d’avió, ja hagués estat suficient per passar a la posteritat o almenys entrar al Llibre Guiness dels Rècords ). Suposo que això de ser el primer és com moltes coses a la vida, que quant comences en vols més i més i un rècord o proesa t’aboca a fer-ne d’altres i crec que això hagués desembocat cap a l’any 1296 a.C fent la paella valenciana més gran del món ( paella per 6 persones ).

Amb tot això, el que vull explicar es que no sóc el primer en escriure un blog ( i era necessari escriure tot el que he escrit fins ara per arribar a aquesta conclusió ???!!!, ja veieu que així de complicada pot ser algunes vegades l’espècie humana ), però hi ha gent, que tot i no ser els primers, són especials i això és el que es pretén aquí, convertir aquest espai en una cosa especial, sense valorar si és bó o dolent, si s’ho mira la gent o només m’ho miro jo. I si algú es pregunta que hi passarà per aquí, doncs molt fácil, per aquí hi desfilaran notícies, colors, un viatge, una vivència imaginaria, uns ulls, una carretera,.......

Parlant de blogs, us deixo un enllaç d’un altre blog, per ser més precissos i redundants, podriem dir que és un dels blogs de blogs.

Breument, us comento que es tracta del blog que s’ha fet coincidint amb els 90 anys des de que Josep Pla va iniciar el seu dietari El Quadern Gris. En aquest blog, s’estan realitzant les entrades seguint cronològicament les dates en que Josep Pla va fer les seves anotacions, reproduint els textos originals íntegres.

En El Quadern Gris, ens podem trobar tot de coses que li passaven pel davant a Pla, deixant que fos l’altzar qui determinés el què li posava al davant i Pla qui determinava què escrivia. Podriem dir que era un pacte entre l’atzar i Pla, un treball fet a dos mans.

http://elquaderngris.cat/blog/?m=200803&paged=3

En un altre ordre de coses, una de les meves aficions es la
música ( dammit ! no sóc el primer en tindre la música com afició ).

Per aquest blog també desfilaran les meves fílies i fòbies musicals de cada moment, intentant deixar un enllaç sonor referent a una cançó, un so, etc, és simplement això, no pretenc ser el primer en explicar-vos els origens i l’història de cada composició, per això hi ha historiadors, musicòlegs i internet i jo no pertanyo a cap d’aquestes tres espècies, per tant, us tindreu que conformar i reconfortar amb la meva explicació directa de la fília o fòbia pertinent.

Avui toca una fília dels Led Zeppelin re-versionada.
Es tracta de la cançó Black Country Woman, una cançó acústica dels Led Zeppelin que conté rock’n’roll i funk al 100%. Originalment la cançó la podeu trobar en el disc dels Led Zeppelin, Physical Graffiti, però en aquesta ocasió, faig referència a una versió d’aquesta cançó que van fer el Robert Plant ( cantant dels Led Zeppelin ) i l’Alison Krauss ( cantant i violinista de bluegrass de currículun gens despreciable, encara que tampoc hagi sigut ni la primera cantant, ni la primera violinista de la música ).

En el següent enllaç, us podreu descarregar aquesta versió que correspon a un concert que van fer el passat 26 d’abril a Birmingham (EEUU) enmarcat en la gira que actualment porten a terme.

http://rapidshare.com/files/114015552/07_Black_Country_Woman.mp3

El Robert Plant i l’Alison Krauss es van unir l’any 2007 per editar el disc Raising Sand sota la batuta o col.laboració del T Bone Burnett i després de la publicació del disc, van iniciar una gira mundial de presentació del mateix, que és d’on s’ha extret aquesta cançó.

I perquè aquesta cançó en aquest post ? Doncs simplement perquè té sentiment, té força i té ritme, que més es pot demanar que tingui una cançó ?