La democràcia xinesa, ja comença a brillar.
Divendres 21 de novembre de 2008, és la data en que s’ha publicat, per aquí, l’esperat ( per uns, no tant per uns altres i indiferent per la majoria del paneta terra ) el disc Chinese Democracy.
De la intrahistòria del disc, ja en vaig parlar en un post anterior ( aquí en teniu l’enllaç: Chinese Democracy ( NO PARLO DE XINA NI D’OLIMPÍADES ), per tant, no em repetiré.
Han passat 17 anys des de l’últim disc oficial publicat pels GNR. En aquest lapse o desert temporal, els fans han crescut, s’han desenvolupat, s’han casat, divorciat i estimat; s’han odiat, perdonat i oblidat; han viatjat, han viscut i somiat; han begut, menjat i digerit; han dormit, s’han despertat i finalment s’han trobat plantats a la botiga comprant el nou disc dels Guns And Roses: Chinese Democracy.
Han tornat els Guns and Roses ? La portada del disc sembla indicar això i l’escolta del disc no ho confirma.
Qui són els Guns and Roses ? són l’Axl, l’Izzy, el Duff, l’Slash i l’Steven ? o són l’Axl, en Finck, en Pitman, en Fortus, en Bumblefoot i en Ferrer ?
Si ens ho agafem com una alineació d’un equip de futbol, no cal dir que els primers són l’equip de somni. I els segons, que són els protagonistes del Chinese Democracy, qui són ? Doncs l’únic nom que es repeteix en les dues alineacions és el de l’amic Axl Rose, per tant, el disc potser s’hauria d’haver anomenat: la Democràcia Xinesa de l’Axl Rose, però es veu que com un “ dictador ”, ha embolcallat el disc amb un nom que l’ajudés a ser més popular.
La discussió de si és lícit que segueixi utilitzant el nom de G’n’R podria portar a perdre’ns. Legal segur que ho és, però és elegant fer-ho ? o potser perquè el rock’n’roll és brut, l’elegància s’ha de quedar per als balls de saló ?
I la pregunta, després de 17 anys, què en queda en el Chinese Democracy d’aquest logo ?
Doncs el barret, segur que no i les pistoles potser ara són d’aigua. Amb aquest disc sembla que només en queda una rosa i una corona d’espines. S’haurà de veure si tot i ser pistoles d’aigua, poden seguir disparant.
Per valorar aquest disc amb certa neutralitat, s’ha d’oblidar tot el que he escrit fins aquí.
El disc, és una proposta interessant tenint en compte les alternatives que avui en dia es poden trobar en el panorama musical. Hi ha cançons amb energia i cançons més dèbils d’esperit, hi ha melodies ( unes més encertades que d’altres ), hi ha riffs de guitarra prometedors i d’altres que no acaben d’encaixar, però això sí, conserva la veu de l’amic Axl en esplendor.
Fent un paral.lelisme amb el que escriuen els cronistes del diari Sport al valorar els jugadors, podriem dir que aquest disc és “ correoso ”.
Esperem que el disc li doni a l’Axl una mica d’oxigen perquè s’acabi de centrar i l’ajudi a tornar a unirse amb els primers guns, ni que sigui pels diners.
Que la democràcia xinesa, porti la democràcia a tot el món. I per celebrar-ho aquí una cançó del nou disc, There Was A Time ( TWAT pels amics ) http://rapidshare.com/files/166533623/There_Was_a_Time_-_Guns___Roses_Chinese_Democracy.MP3
3 comentaris:
això de que el membre d'un grup s'apoderi del nom de la banda un cop els altres l'han abandonat és desgracisdament una pràctica força habitual en aquest mundillo, i encara més en casos d'estrelles purament centrades en satisfer el seu ego. aixi acaben despres...
La veritat és que l'he estat escoltant aquesta nit i m'ha semblat moly fluixet comparat amb l'Appetite for Destruction. El pobre Axl està cada dia més perdut (musicalment i personalment) i trobo molt a faltar la feina d'un productor extern a ell a l'hora de polir el treball. I t'ho diu un paio que porta un tatuatge en honor de l'Axl al braç esquerre!
ni m'agradaven, ni m'agraden, ni m'agradaran, al cantant el trobo masa pedant
slaut
Publica un comentari a l'entrada