Hi ha moments d’egoisme més marcats que d’altres i aviso que aquest, és un post rebossant d’egoisme per part meva. El motiu, aconseguir que aquest sigui el post més visitat des del primer que vaig fer i per fer això crec bastant encertat dedicar un post a la comunitat xinesa ( crec que un camp potencial de 1.321.851.888 de persones visitant el post, val la pena ).
Una salutació cordial en xinès Word2003
| 60 | 59 7D | | 62 11 | 76 84 | | 67 OB | 53 CB |
Avui, aquí, es parla de l’heroi xinès Liu Xiang, recordman mundial dels 110 mts. tanques i primer home que va guanyar una medalla d’or en l’atletisme per a la Xina ( potser un petit pas per l’home però un gran salt de tanca per la Xina ).
Ens remontem uns mesos abans dels Jocs Olímpics de 2008. La Xina, com anfitriona, tenia moltes coses a demostrar, entre elles la supremacia d’en Liu Xiang, la gran esperança groga.
La seva preparació per als jocs, no només es regia pels estrictes entrenaments físics. S’hi jugaven masses coses per només confiar amb això.
Es va preparar un dispositiu que va bastant abans dels jocs i a mesura que s’aproximava la data de la gran cursa, els estrategues començaven a ocultar en Liu, tan de la premsa del país i l’internacional i com també del seu propi poble.
Va arribar el dia del seu debut i l’estadi “ Niu d’Ocell ” va quedar immediatament commocionat per la seva retirada sense ni arribar a pendre la sortida de la cursa eliminatòria. Quatre anys de treball, de pressió i d’obsessió nacional, sortien volant de l’estadi.
El poble, estava decepcionat. S’esperaven guanyar o perdre, però no l’abandonament que els hi provocava un dolor més intens.Després de l’intent fracassat, tot era trobar l’explicació dels fets. Per una banda intentaven que predominessin els motius purament físics de la lesió, però sobrevolaven motius més profunds de pressió personal sobre l’atleta.
I que se n’ha fet d’en Liu Xang després dels 70 dies que han corregut des del seu abandonament ? Doncs, a en Xiu li queda un record massa viu d’alló i un dolor que l’obligarà a passar pel quiròfan en una clínica dels Estats Units.
Segons l’entrenador de l’equip nacional d’atletisme, el problema d’en Liu no solament està en el seu tendó d’aquil.les sinó que hi ha una gran ombra sobre la seva ment. Qui ha situat a en Liu Xiang en aquest túnel ?
Encara que el post d’avui tindria que tindre com a banda sonora el Chinese Democracy dels new Guns & Roses, m’ho reservo per un altre dia i en llaures d’atreure l’atenció del mercat xinès opto per una altra gran elecció com és el flamenc del Camarón de la Isla amb l’acompanyament a la guitarra d’en Tomatito.
En José Monge Cruz va revolucionar el cante amb dos discos. El primer de 1979, La Leyenda del Tiempo, va suposar una revolució del flamenc clàssic entès fins a les hores. El segon va ser Soy Gitano ( 1989 ), que va ser el disc de flamenc més venut de la història.
Gairebé sempre acompanyat per grans guitarristes com en Paco de Lucia o en Tomatito, en Camarón va trobar la manera que les cordes vocals expressessin el sentiment pur de l’ànima.
La cançó, es titula Como El Agua i l’extracte correspon a un concert que va fer el
http://rapidshare.com/files/162504422/Como_El_Agua_Camar_n_de_la_Isla_Paris_1987.mp3
3 comentaris:
Molt em temo que a la Xina van arribar a pressionar tantíssim als seus atletes que deurien maltractar-los psicològicament. No sé si és el cas d'aquest corredor sensacional però no m'estranyaria que tanta pressió i la lesió al últim moment hagin ocasionat un mal psicològic a l'atleta potser pitjor que la lesió física.
Espero que es recuperi i segueix volant per la pista d'atletisme..saludus
son els nous guerrers a les batalles actuals, tot molt patètic
bona la tria del Camarón, felicitats
salut
Ah.. doncs si et visiten tots potser sí que serà el post més visitat, que n'hi molts d'escampats per tot arreu.
;)
Publica un comentari a l'entrada