dilluns, de desembre 08, 2008

Impersonators, vida després de la mort


L’impersonator és la persona que es posa dintre de la pell d’un personatge o heroi i copia el seu comportament i maneres, el que aquí vulgarment s’anomenaria imitador.

L’impersonator, que no és tonto, evidentment sempre tria personatges que són molt populars per tal d’arribar a tocar la fibra al màxim de gent possible i com no, un dels fenòmens a nivell mundial que va despertar la febre dels impersonators va ser l’Elvis Presley.


El primer impersonator que va adoptar la personalitat del Rei va ser en Johnny “ Elvis ” Foster.

En Johnny va començar a demostrar el seu art quan l’Elvis encara era viu, encara que no va començar a ser realment popular fins que el Rei va morir.


Un altre impersonator que va començar en els temps en que l’Elvis encara regnava va ser l’Andy Kaufman, que realment va ser el primer en pendre-s’ho seriosament i el seu art era tan notable que va ser admirat pel propi heroi de Memphis.

Dintre del món dels impersonators, es poden establir diferents categories. Primer tenim els que únicament es concentren en la part visual, és a dir en l’imitació de roba i accessoris. Després hi hauria els que s’ho treballen una miqueta més i que únicament es centren en parlar o cantar com l’Elvis. Finalment hi ha la combinació d'ambdues, combinant vestuari amb la veu.


En la primera categoria dels que intenten únicament semblar-se al Rei per la vestimenta hi ha molta gent que la seva màxima aspiració és poder transitar per concursos d’impersonators. Però ni que sigui en aquesta categoria, l’important és intentar fer-se un “ elvis-nom ” propi com els següents personatges: el black elvis, el fat elvis o la lady elvis.

Com els tres amics de la foto, n’hi ha molts més, cadascú intentant marcar un diferència especial: l’extreme elvis, l’elvis herselvis, el jewish elvis, etc.


Deixant de banda aquesta primera categoria que podria anomenar-se de paròdia, després vindria la barreja de l’actitud amb la pecularitat i aquí és on es pot incloure l’amic El Vez. L’El Vez, nascut amb el nom de Robert Lopez, podria ser considerat com l’Elvis hispanic.


Encara que l’El Vez, no es dedica exclusivament a l’imitació de l’Elvis ja que també composa material propi, però sempre fa una picada a l’ullet al Rei, com va fer en el disc de versions de l’Elvis titulat Not Hispanic i que és una de les dues cançons que podeu escoltar en aquest post.


I finalment, tenim el personatge que ha de ser referència dels impersonators de l’Elvis, que va dedicar professionalment el seu talent en l’art de l’impersonatorisme de l’Elvis. Aquí tenim en Jymmy Ellis, més conegut pels amics com a Orion i per altra gent conegut com a l’Elvis emmascarat perquè sempre portava posat un antifaç.


En Jymmy, primer va començar la seva carrera musical amb el seu propi nom , però posteriorment va decidir fer el canvi i convertir-se en l’Orion. L’Orion sempre vestia i cantava en l’estil Elvis i es caracteritzava per portar una màscara, fet que va donar terreny a l’especulació que en Presley realment no havia mort i seguia cantant, protegit pel seu antifaç.


L’Orion, fins i tot va arribar a enregistrar alguns discos a la pròpia Sun Records on havia començat l’Elvis. El seu art era tan notable que va arribar a cantar amb gent com en Jerry Lee Lewis, la Loretta Lynn i altra gent.


L’amic Ellis, va passar els últims anys de la seva vida fent el que millor sabia, impersonant l’Elvis i treballant en la seva botiga, Jimmy’s Pawn and Package. I això va ser així fins que la nit del 12 de desembre de 1998, quan es trobava darrera de la caixa registradora del seu negioci, van entrar uns lladres i el van disparar mortalment.

En el post d’avui, també podeu escoltar la cançó Little Sister, que va popularitzar l’Elvis, en un dels últims concerts que va fer l’Orion pocs dies abans de la seva mort.


Aquí podeu trobar un enllaç a les dues cançons del post d’avui:

Orion - Little Sister

El Vez - Está Bien Mamacita

1 comentari:

Noctas ha dit...

No en tenia ni idea que els imitadors es diguessin impersonators i que entre ells hi hagués un Elvis a lo latino., sempre aprenc coses noves llegint el teu bloc., saludus...