Chinese Democracy ( NO PARLO DE XINA NI D’OLIMPÍADES )

La democràcia que volen els xinesos és això ?

No, la democràcia xinesa és això

O potser tampoc perquè “ Chinese Democracy ” és un disc dels Guns and Roses, o si s’ha de parlar amb propietat, és l’embrió d’un disc que encara no s’ha publicat. A primera vista, que un grup de música estigui preparant un disc no té res d’especial, però que la gestació a dia d'avui porti 14 anys i encara no se sap quants dies més passaran, això ja comença a donar un toc especial al tema.

Els Guns and Roses van iniciar el 1994 les sessions de gravació d’aquest “ Chinese Democracy ” i només començar, es va produir la disgregació definitiva dels membres originals de la banda a excepció de l’Axl Rose que ha seguit amb el nom de Guns’n’Roses per tirar endavant aquest disc.

La gravació de l’anterior disc “ Use Your Illusions ”, 1991, ja va ser una estocada a la formació clàssica de la banda.

El bateria de la banda, Steven Adler, no va poder acabar el seu treball i el van fer fora pels seus problemes amb l’heroïna, i encara que la resta de membres van seguir uns anys més, ja començaven a aflorar els xocs “ d’egos ” entre tots els components de la banda, bàsicament els xocs eren de tots amb l’Axl Rose i el següent en abandonar al banda va ser l’Izzy Stradlin. Més endavant, al començament de les sessions de la Democràcia Xinesa, serien els altres dos membres originals del grup els que marxarien, l’Slash i en Duff McKagan. Així ens trobem que la banda angelina, de cabells crepats i laca, que va tindre uns inicis plens de hard-rock i amb el millor disc de debut de tota l’història musical ( Appetite for Destruction, 1987 ) estava desmantellada pel Sr. Axl Rose.

Amb “ l’espantada ” dels membres originals es van incorporar altres músics per tirar endavant el projecte: Buckethead ( que com el seu nom indica, sempre porta al cap una “galleda” de les que es fan servir per posar el pollastre de la cadena Kentucky Fried Chicken. Actualment ja no forma part de la banda, però va sortir de gira amb el grup i va gravar algunes de les guitarres del disc ), en Robin Finck ( guitarrista que va deixar als Nine Inch Nails pels g’n’r), i altres músics com en Ron Thal “ Bumblefoot ”, en Tommy Stinson o el Frank Ferrer.

En aquests 14 anys, han fet gires presentant les noves cançons, han tornat a provocar alguns “ riots ” en els seus concerts i s’han arribat a filtrar per internet fins a 9 cançons del disc, però el disc encar no ha sortit.

I per rematar l’espectacle d’aquets darrers anys, Dr Pepper, marca americana de soda carbonatada amb un sabor peculiar que no saps que estàs bebent, fa uns mesos va llençar una campanya publicitària en la que anunciava que si els Guns’n’Roses publicaven el nou disc Chinese Democracy aquest 2008, regalaria a tots els nord-americans una soda de la seva marca ( a tots, menys a dos americans com l’Slash i en Buckethead, regles del sr. pepper ). El comunicat que no te desperdici, afegia el següent: “ Cansats d’un món on els americans idolatren a cantants que només aspiren a ser-ho ( “wannabe singers ” per ser més precisos ) i on els músics escolars volen fer veure que fan rock’n’roll, Dr Pepper encoratja i demana a l’Axl Rose que publiqui la seva obra mestra elaborada durant 17 anys, Chinese Democracy, l’any 2008 ”.

Esperem que la Democràcia Xinesa arribi el més aviat possible, per la salut de tot el món i la de l’Axl Rose.

La cançó del post d’avui, no pot ser altra que, Chinese Democracy interpretada pels nous “ gunners ” a Pittsburgh l’any 2002. Durant aquests 14 anys de treball, al Sr. Axl Rose li ha donat temps per perdre una mica de cabell i engreixar-se ( encara que sembla que actualment ha tornat a posar-se una miqueta en forma ).

Aquí us deixo un enllaç de la cançó per a qui la vulgui guardar.

http://rapidshare.com/files/136156726/Chinese_Democracy_Guns_n_Roses_Pittsburgh_2002.mp3