dilluns, d’agost 04, 2008

La invasió de les pedres pèrfides


“ Està vosté viatjant cap una altra dimensió, una dimensió que no és únicament d’imatges, sons i en aquest cas, lletres, sinó també un viatge de la ment, un viatge cap a un món fantàstic on els únics límits són els de l’imaginació. La propera parada és la dimensió desconeguda ” .


Pels que tenen por a l’obscuritat i mai de la vida se’ls hi passaria pel cap endinsar-se per la geografia romanesa a altes hores de la nit per la por de trobar-se cara a cara amb el Comte Dràcula, aquí tenen un altre motiu per visitar Rumania i no cal fer-ho de nit, el motiu són les Trovants.


Que és una Trovant ? Una pedra.



Llavors que té d’especial ? A tothom li sonarà el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos a les bodes de Canà, doncs aquí la multiplicació és la de les pedres i el lloc on succeix és pels voltants de Costeti ( a la regió de Transilvània, Romania ).

Interessant ? És la multiplicació d’una cosa sense vida, inerta, morta ( sembla que la regió de Transilvània no ens pot sorpendre amb altres “ atraccions ” més “ normals ” ).


A simple vista per un científic, aquesta multiplicació de les pedres es produeix mitjançant un procés químic causat pels sediments de les quals estan compostes.



Les Trovants es componen d’una arena sedimentada, formada fa 6 milions d’anys, juntament amb carbonats. Llavors, quan plou, apareixen protuberàncies sobre la superfície de les pedres i sembla a simple vista, la dels mortals, que creixin. Les pluges, van pressionant les capes inferiors de sediments i les fan aflorar cap a l’exterior provacant l’inflor de les roques.


I amb aquest aspecte d’ésser viu, conviuen entre la gent i les gallines.



No conèc amb profunditat el clima d’aquesta part de Romania, però desitjo de tot cor, que no tinguin cap estació climatològica especialment humida perquè ens podriem trobar amb un cas d’invasió. Les pedres, s’alçarien contra els humans, ens sodomitzarien fins a convertir-nos en objectes decoratius i ens utilitzarien pels seus capricis tals com falcar taules i quan no els hi fessim cap servei, ens tirarien amb indulgència a un costat de la carretera o al mig d’un riu.


I es que això de les Trovants, és una etapa més de l’evolució de la natura. El cicle de la vida va més enllà del que pot arribar a entendre la ment humana. La metamorfosi de les coses inertes. Si teniu pedres al jardí, al balcó de casa o a les butxaques i comença a ploure, precaució, perquè podeu tindre a casa vostra, la porta de la dimensió desconeguda.



I parlant de pedres, Stone Junkie, cançó del Curtis Mayfield extreta del disc Curtis Live!. En Curtis, nascut a Chicago, va ser una de les veus de referència en el soul i el funk dels 60’s.


Després de començar la carrera músical formant part del grup de Chicago “ The Impressions ”, va seguir el seu camí en solitari, on va fer discs com el “ Curtis Live ! ” i el que és considerat com el seu millor enregistrament titulat “Super Fly ”, que va ser la banda sonora de la pel.lícula de la “ blaxploitation ” del mateix nom.

http://rapidshare.com/files/134824305/Stone_Junkie_Curtis_Mayfield.mp3

3 comentaris:

Eva ha dit...

coi quina por de pedres! a més, semblen una espècie de tubercles!

Noctas ha dit...

Llarga vida pel Curtis que va acabar en una cadira de rodes. Curtis li composava les cançons a Aretha Frankling i hi ha un disc en tribut seu on canten Bruce, Phil Collins i molts altres i que el recomano amb devoció.
El tema de les pedres que el trobo d'allò més interessant dona per una peli o per un bon relat de ciència ficció....saludus

John Trombón ha dit...

Coño, qué curioso… y sólo tienes noticia de estos 'fenómenos' en Rumanía?

Porcier, el gran Curtis me ha inspirado…

Graciaaaas