Digue'm alguna cosa !!!!

A la vida hi ha coses que fan por, però hi ha un tipus de por que al final resulta agradable i complaent i això és així perquè el resultat de la por i l’impacte que té en nosaltres, és agradable o de benestar.

Avui, aquí, es parla de la por vers l’ipod.

En aquesta fotografia es veu un ipod, tot calmat i paradet ell. De tan inofensiu que sembla, fa l’impressió que és fred i tot. Però he acabat per arribar a la conclusió que els ipods tenen ànima i actuant en conseqüència, a partir d’avui, li buscaré un nom ( s’accepten suggerències ) per poder cridar-lo quan el necessiti i també per poder parlar amb ell de coses divines i humanes. Sé que també tindré que cuidar d’ell fins als seus últims dies, intentant evitar que es quedi sense bateria, evitant cauigudes a terra o derramament de líquids sobre la seva pell metàl.lica i protegint la seva pantalla de ratllades que l’impedeixin fer aquella caiguda d’ulls que enamora.

Una primera impressió pot portar a pensar que avui m’he comprat un ipod i que estic embadalit contemplant-lo, però res més lluny de la realitat, l’ipod ja té uns 4 anyets i per desgràcia ja ha sofert alguna que altra lesió, això sí, res irreparable. El fet que ha provocat aquest canvi d’impressió vers “ la màquina ” per transformar-se en “ l’ens ” ha sigut que he constatat definitivament la seva intel.ligència.

Desde el primer dia que el vaig comprar ( per ser correctes ara tindria que dir, adoptar ) ja havia vist indicis, però no en feia gaire cas, podriem dir que ignorava conscientment els seus algoritmes ( per ser correctes ara tindria que dir, virtuts ).

Els fets es remonten a ahir. Decideixo començar a llegir una biografia de la vida d’en Sam Cooke titulat Dream Boogie ( escrit pel Peter Guralnick ). Conecto l’ipod i com que no vull escoltar cap disc en concret, decideixo utilitzar la funció shuffle perquè sigui l’ipod qui em faci la selecció de les cançons dentre totes les que té emmagatzemades ( per ser correctes ara tindria que dir, cura en preservarme-les ). L’ipod responent a la meva ordre ( per ser correctes ara tindria que dir, a la meva petició ), comença a reproduir música ( per ser correctes ara tindria que dir, parlar-me ) i sona la cançó Twisting The Night Away, d’en Sam Cooke. Bé una interessant coincidència tenint en compte que començava a llegir el llibre d’en Sam Cooke.

La segona cançó que escull és A Change Is Gonna Come interpretada pel Bob Dylan ( però la cançó és un himne que va interpretar en Sam Cooke, entre altres artistes que anhelaven l’arribada del dia en que les persones negres tindrien els mateixos drets que les blanques ).Una segona coincidència, però jo a la meva, seguia llegint.

S’acava la cançó i davant la tercera que va escollir, vaig tindre que aixecar la vista del llibre i mirar-me l’ipod. Els motius estan plenament justificats. La tercera cançó va ser Free At Last interpretada pels The Soul Stirrers ( el primer grup on va militar en Sam Cooke ).

S’havien produit masses coincidències interpretatives i encara més de missatges en les cançons. Vaig agafar l’ipod, amb delicadesa, vaig esbossar un somriure franc i li vaig preguntar, vols ser el meu amic ?

La música del post d’avui, no seria de justícia que no fora del Sam Cooke i la cançó que ha originat aquest post, Twisting The Night Away.

D’en Sam Cooke i de la forma que tenia de esquinçar l’ànima, ja en parlaré un altre dia més àmpliament, avui, només deixar un enllaç amb la cançó Twisting The Night Away, interpretada el 1963 al Harlem Square Club. http://rapidshare.com/files/160406376/Twisting_The_Night_Away_-_Sam_Cooke_-_Live_At_The_Harlem_Square_Club_1963.mp3