Qué provoquen les nits sobre els cotxes que fan que...

El cap de setmana passat, caminant pel carrer en plena nit, vaig veure una imatge i vaig escoltar part breu d’una conversa.

El teatre estava situat en un carrer. La il.luminació, en penombra. L’escenari, un cotxe amb els vidres abaixats. El pati de butaques, desert. Els protagonistes un noi i una noia, joves els dos.

L’autoria del text de l’obra podria ser atribuïda a algun deixeble en hores baixes d'en Shakespeare. En l’escena, la noia parlava i el noi callava mentre que amb la mirada intentava buscar l’apuntador per a que li recordés la seva frase del llibret, però no el veia i només podia dibuixar un sentiment de resignació amb la mirada.

Al passar pel costat del cotxe, vaig escoltar la frase definitiva que em va fer veure quina altra funció tenen els cotxes. La setència shekesperiana interpretada això sí amb molt de sentiment i embolcallada en plors, va ser: “ m’he equivocat tantes vegades amb tu i ara ja n’estic cansada ”.

Amb això, tot encaixava. La noia finalment es deixava anar vencent la por que l’havia tingut lligada tantes vegades i que l’impedia finalitzar la comèdia. Ell no intentava replicar-la, ho acceptava i d’aquesta manera es treia la por de continuar amb aquella obra que només l’hi havia omplert en els assajos.

Semblava que el magnetisme del cotxe, els hagués alliberat.

I es que per les nits, i només quan els cotxes estan aparcats, es converteixen en confessionaris.

Serà en David Hasselhoff el mestre de cerimònies ??

Parlant d’alliberament, la cançó d’avui es diu així, Alliberament. Cançó del disc Vilella, parla de la por, sempre present fins al moment en que es trenca la cadena amb la que la portem lligada al cos i llavors s’allibera tot.

Aquí us deixo l’enllaç per a qui la vulgui conservar http://rapidshare.com/files/158492729/Alliberament_-_Vilella.MP3