Imatge - Ooparts - Andreas

Aquesta fotografia .....

Un cap romà de marbre del segle II d.C. que va ser trobat en una de les cantonades d’un sarcòfag romà. El bust, que serà subhastat el proper mes d’octubre a Londres, té una certa semblança a un cantant del segle XX, posem que parlem de l’Elvis.

Al veure aquesta fotografia, l’he associat als ooparts. Els ooparts ( de l'angles out-of-place-artifact ), o objectes fora de lloc, són objectes que no s'ajusten a l'estrat temporal en el que han sigut trobats i les proves a les que han sigut sotmesos, no deixen dubte que corresponen a l'antiguitat en la que van existir i aquesta, es troba " fora del lloc temporal " que per la lògica “ humana ” hauria de tindre.

Un exmple d’oopart és el Martell de Texas, on durant una investigació, es va trobar un martell fossilitzat que tenia almenys 140 milions d’anys, amb el que tenim que, el martell era anterior a l’aparició de l’home a la terra. Es va descobrir el 1934 a Texas i estava incrustat en una roca. Que el mànec de fusta estigués petrificat, significa que almenys han d’haver transcorregut 140 milions d’anys per trobar-se en aquest estat. El cap del martell, de ferro, és d’una puresa tal, que es tindria que haver fabricat amb tècniques metalúrgiques, amb el que ja tenim dos enigmes que pesen sobre aquest martell.

I al recordar la temàtica oopart, m’ha passat pel cap un record de l’Andreas Faber-Kaiser.

L’Andreas, va ser un autor i comunicador especialitzat en la investigació de fets de la història que el poder establert intentava ocultar i també de fets que no tenien gaire clar el seu origen.

I el pensament vers l’Andreas, m’ha vingut perquè el programa de ràdio que va fer des de 1988 fins a la seva mort el 1994 em va obrir una porta a altres tipus de coneixements, coneixements que te’ls puguis creure en major o menor mesura, tenen un cert atractiu.

Va editar diversos llibres, entre d’altres: " Jesús Vivió y Murió en Cachemira ", " Pacto de Silencio " ( llibre sobre l’afer de l’intoxicació amb “ l’oli de colça “ ).

En el programa anomenat Sintonia Alfa que va fer a Catalunya Ràdio, feia desfilar l’ufologia, fenòmens desconeguts d’orígens incerts i investigació. Encara recordo que els meus dilluns als 14 anys, eren especialment crítics a l’hora d’aixecar-se per anar a l’escola i la culpa la tenia l’horari en que feien el programa que era els diumenges de 12 a 2 de la matinada. ( encara que alguns dies em quedava adormit fins que el walkman queia a terra i em despertava el soroll. Més d’un walkman va morir així ).

Recordo que era un programa amb esperit crític. Entre els convidats que passaven pel programa, recordo especialment l’Antoni Ribera ( que fou el pare de l’investigació ovni a Espanya i de reconegut prestigi a nivell mundial ).

Andreas era mainstream ( primera divisió dels comunicadors en aquests temes ), d’Arbó i d’altres són secundaris ( només m’ha tornat a enganxar un altre periodista que recentment també va morir i que era en Juan Antonio Cebrián, on en el seu programa, donava cert protagonisme als fets “ paranormals ” i els tractava amb professionalitat ).

La cançó del post és Beautiful Ghost-Introduction To Songs Of Experience, cançó inclosa en la “deluxe edition” del disc The Joshua Tree publicat pels Mullen, Clayton, Bono i The Edge, és a dir, els U2.

Encara que el millor disc dels U2, per a mí, és l’Achtung Baby i també tingui un apreci pel disc Zooropa, s’ha de reconeixer que The Joshua Tree és un disc molt complert on la banda transita per la carretera de les arrels del rock, vorejant al seu pas els camins del blues americà, el country i el gospel i que ha aconseguit que moltes de les cançons del disc hagin esdevingut clàssiques.

L’any 2007, al celebrar-se el 20è. aniversari de la publicació del disc, el van remasteritzar i en l’edició “deluxe” van publicar una sèrie de cançons enregistrades en les sessions del The Joshua Tree que van descartar en el moment de la seva publicació. Entre elles, Beautiful Ghost-Introduction To Songs Of Experience ( en la cançó, el Bono recita el poema d’en William Blake: Introduction to Songs of Experience ).

Aquí us deixo l’enllaç de la cançó,

http://rapidshare.com/files/137137741/Beautiful_Ghost-Introduction_To_Songs_Of_Experience_U2_-_The_Joshua_Tree_Deluxe_Edition.mp3

Chinese Democracy ( NO PARLO DE XINA NI D’OLIMPÍADES )

La democràcia que volen els xinesos és això ?

No, la democràcia xinesa és això

O potser tampoc perquè “ Chinese Democracy ” és un disc dels Guns and Roses, o si s’ha de parlar amb propietat, és l’embrió d’un disc que encara no s’ha publicat. A primera vista, que un grup de música estigui preparant un disc no té res d’especial, però que la gestació a dia d'avui porti 14 anys i encara no se sap quants dies més passaran, això ja comença a donar un toc especial al tema.

Els Guns and Roses van iniciar el 1994 les sessions de gravació d’aquest “ Chinese Democracy ” i només començar, es va produir la disgregació definitiva dels membres originals de la banda a excepció de l’Axl Rose que ha seguit amb el nom de Guns’n’Roses per tirar endavant aquest disc.

La gravació de l’anterior disc “ Use Your Illusions ”, 1991, ja va ser una estocada a la formació clàssica de la banda.

El bateria de la banda, Steven Adler, no va poder acabar el seu treball i el van fer fora pels seus problemes amb l’heroïna, i encara que la resta de membres van seguir uns anys més, ja començaven a aflorar els xocs “ d’egos ” entre tots els components de la banda, bàsicament els xocs eren de tots amb l’Axl Rose i el següent en abandonar al banda va ser l’Izzy Stradlin. Més endavant, al començament de les sessions de la Democràcia Xinesa, serien els altres dos membres originals del grup els que marxarien, l’Slash i en Duff McKagan. Així ens trobem que la banda angelina, de cabells crepats i laca, que va tindre uns inicis plens de hard-rock i amb el millor disc de debut de tota l’història musical ( Appetite for Destruction, 1987 ) estava desmantellada pel Sr. Axl Rose.

Amb “ l’espantada ” dels membres originals es van incorporar altres músics per tirar endavant el projecte: Buckethead ( que com el seu nom indica, sempre porta al cap una “galleda” de les que es fan servir per posar el pollastre de la cadena Kentucky Fried Chicken. Actualment ja no forma part de la banda, però va sortir de gira amb el grup i va gravar algunes de les guitarres del disc ), en Robin Finck ( guitarrista que va deixar als Nine Inch Nails pels g’n’r), i altres músics com en Ron Thal “ Bumblefoot ”, en Tommy Stinson o el Frank Ferrer.

En aquests 14 anys, han fet gires presentant les noves cançons, han tornat a provocar alguns “ riots ” en els seus concerts i s’han arribat a filtrar per internet fins a 9 cançons del disc, però el disc encar no ha sortit.

I per rematar l’espectacle d’aquets darrers anys, Dr Pepper, marca americana de soda carbonatada amb un sabor peculiar que no saps que estàs bebent, fa uns mesos va llençar una campanya publicitària en la que anunciava que si els Guns’n’Roses publicaven el nou disc Chinese Democracy aquest 2008, regalaria a tots els nord-americans una soda de la seva marca ( a tots, menys a dos americans com l’Slash i en Buckethead, regles del sr. pepper ). El comunicat que no te desperdici, afegia el següent: “ Cansats d’un món on els americans idolatren a cantants que només aspiren a ser-ho ( “wannabe singers ” per ser més precisos ) i on els músics escolars volen fer veure que fan rock’n’roll, Dr Pepper encoratja i demana a l’Axl Rose que publiqui la seva obra mestra elaborada durant 17 anys, Chinese Democracy, l’any 2008 ”.

Esperem que la Democràcia Xinesa arribi el més aviat possible, per la salut de tot el món i la de l’Axl Rose.

La cançó del post d’avui, no pot ser altra que, Chinese Democracy interpretada pels nous “ gunners ” a Pittsburgh l’any 2002. Durant aquests 14 anys de treball, al Sr. Axl Rose li ha donat temps per perdre una mica de cabell i engreixar-se ( encara que sembla que actualment ha tornat a posar-se una miqueta en forma ).

Aquí us deixo un enllaç de la cançó per a qui la vulgui guardar.

http://rapidshare.com/files/136156726/Chinese_Democracy_Guns_n_Roses_Pittsburgh_2002.mp3

La invasió de les pedres pèrfides

“ Està vosté viatjant cap una altra dimensió, una dimensió que no és únicament d’imatges, sons i en aquest cas, lletres, sinó també un viatge de la ment, un viatge cap a un món fantàstic on els únics límits són els de l’imaginació. La propera parada és la dimensió desconeguda ” .

Pels que tenen por a l’obscuritat i mai de la vida se’ls hi passaria pel cap endinsar-se per la geografia romanesa a altes hores de la nit per la por de trobar-se cara a cara amb el Comte Dràcula, aquí tenen un altre motiu per visitar Rumania i no cal fer-ho de nit, el motiu són les Trovants.

Que és una Trovant ? Una pedra.

Llavors que té d’especial ? A tothom li sonarà el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos a les bodes de Canà, doncs aquí la multiplicació és la de les pedres i el lloc on succeix és pels voltants de Costeti ( a la regió de Transilvània, Romania ).

Interessant ? És la multiplicació d’una cosa sense vida, inerta, morta ( sembla que la regió de Transilvània no ens pot sorpendre amb altres “ atraccions ” més “ normals ” ).

A simple vista per un científic, aquesta multiplicació de les pedres es produeix mitjançant un procés químic causat pels sediments de les quals estan compostes.

Les Trovants es componen d’una arena sedimentada, formada fa 6 milions d’anys, juntament amb carbonats. Llavors, quan plou, apareixen protuberàncies sobre la superfície de les pedres i sembla a simple vista, la dels mortals, que creixin. Les pluges, van pressionant les capes inferiors de sediments i les fan aflorar cap a l’exterior provacant l’inflor de les roques.

I amb aquest aspecte d’ésser viu, conviuen entre la gent i les gallines.

No conèc amb profunditat el clima d’aquesta part de Romania, però desitjo de tot cor, que no tinguin cap estació climatològica especialment humida perquè ens podriem trobar amb un cas d’invasió. Les pedres, s’alçarien contra els humans, ens sodomitzarien fins a convertir-nos en objectes decoratius i ens utilitzarien pels seus capricis tals com falcar taules i quan no els hi fessim cap servei, ens tirarien amb indulgència a un costat de la carretera o al mig d’un riu.

I es que això de les Trovants, és una etapa més de l’evolució de la natura. El cicle de la vida va més enllà del que pot arribar a entendre la ment humana. La metamorfosi de les coses inertes. Si teniu pedres al jardí, al balcó de casa o a les butxaques i comença a ploure, precaució, perquè podeu tindre a casa vostra, la porta de la dimensió desconeguda.

I parlant de pedres, Stone Junkie, cançó del Curtis Mayfield extreta del disc Curtis Live!. En Curtis, nascut a Chicago, va ser una de les veus de referència en el soul i el funk dels 60’s.

Després de començar la carrera músical formant part del grup de Chicago “ The Impressions ”, va seguir el seu camí en solitari, on va fer discs com el “ Curtis Live ! ” i el que és considerat com el seu millor enregistrament titulat “Super Fly ”, que va ser la banda sonora de la pel.lícula de la “ blaxploitation ” del mateix nom.

http://rapidshare.com/files/134824305/Stone_Junkie_Curtis_Mayfield.mp3

Lady Madonna

Fa 2 dies vaig veure aquesta fotografia de la Madonna.

Al veure-la, em van vindre al cap una sèrie de pensaments i avui que em poso a escriure això, encara no els tinc bastant clars o ordenats, no sé que és el que tinc davant dels meus ulls.

Estàs malalta, Madonna ? és una opció. Es pot estar malalt per les causes que siguin, estrès, anèmia, etc i si ets famós i surts de casa tot i trobar-te malament, es creua un fotògraf pel teu camí i no surts gaire afavorida en la fotografia.

Vas sortir de festa ahir a la nit, Madonna ? és una altra opció. Hi ha festes que saps quan comencen, o no, però segur que no saps quan s’acaben. Potser ens trobem davant dels resultats d’una festa salvatge que es va allargar fins al moment de recollir la seva filla, llavors es creua un fotògraf pel teu camí i surts una mica perjudicada en la fotografia.

La bellesa té un preu, Madonna ? és una de les opcions. Ella viu en part de la seva imatge associada a la seva faceta de cantant, per tant, ha d’intentar mantenir-la mentre sigui una persona “ pública ” que viu d’això. I aquí ens podem trobar davant d’una de les possibles conseqüències de l’ús de la cirugia o simplement es tracta que el dia abans, va anar a fer-se uns retocs o un lifting i la cara que té, és l’efecte del dia després de l’operació on suposo que la pell encara s’està recuperant de l’intervenció agressiva, llavors es creua un fotògraf pel teu camí i surts “ algo ” demacrada.

T’has oblidat el maquillatge a casa, Madonna ? és una eventualitat. Després d’un viatge trans-oceànic amb avió, surts per l’aeroport amb el teu jet-lag a sobre, es creua un fotògraf pel teu camí i surts natural com ets.

Vius el costat més salvatge de la vida, Madonna ? és una possibilitat. Ja se sap, el rock’n’roll, comences bevent una cervesa després de cantar el “ Material Girl ” per allà el 1984 i acabes amb alguna cosa més després del “ 4 Minutes ” del 2008, llavors es creua un fotògraf pel teu camí i surts una mica passada.

Tens 50 anys, Madonna ? és una altra possibilitat. El pas dels anys provoca amb lògica unes seqüeles en la pell i salud de les persones, a unes els hi afecta més i en altres, el procés és més lent, llavors es creua un fotògraf pel teu camí i surts com una persona que ha envellit.

O és un fotògraf que no t’estima gaire, Madonna ? és una de les alternatives. Vas tranquil.lament per la vida, llavors es creua un fotògraf pel teu camí, et fa vàries fotografies, tria la pitjor i surts en aquest estat.

Vols que pari d’escriure coses, Madonna ? és l’última opció. Un dia, un “ tío ” que “ té ” un blog, es creua amb una foto de la Madonna i creu que no surt gaire afavorida en la fotografia.

La música que es pot escoltar al post d’avui, correspon a l’inici del concert que va fer la Madonna a Barcelona el 31 de juliol de 1990. El concert el va començar amb Express Yourself.

Aquí us deixo un enllaç, per si la voleu escoltar

http://rapidshare.com/files/133936341/Express_Yourself_-_Madonna_-_Barcelona_1990-07-31.mp3