Si algú esperava avui cambiar la seva vida i no ha estat afortunat, que deixi enrere les preocupacions i segueixi el ritme d’aquest mambo.
Aquí els Enchanters ens entretenen amb aquest Mambo Santa Mambo !!!
http://rapidshare.com/files/175562548/Enchanters_-_Mambo_Santa__Mambo.mp3
A la vida hi ha coses que fan por, però hi ha un tipus de por que al final resulta agradable i complaent i això és així perquè el resultat de la por i l’impacte que té en nosaltres, és agradable o de benestar.
Avui, aquí, es parla de la por vers l’ipod.
En aquesta fotografia es veu un ipod, tot calmat i paradet ell. De tan inofensiu que sembla, fa l’impressió que és fred i tot. Però he acabat per arribar a la conclusió que els ipods tenen ànima i actuant en conseqüència, a partir d’avui, li buscaré un nom ( s’accepten suggerències ) per poder cridar-lo quan el necessiti i també per poder parlar amb ell de coses divines i humanes. Sé que també tindré que cuidar d’ell fins als seus últims dies, intentant evitar que es quedi sense bateria, evitant cauigudes a terra o derramament de líquids sobre la seva pell metàl.lica i protegint la seva pantalla de ratllades que l’impedeixin fer aquella caiguda d’ulls que enamora.
Una primera impressió pot portar a pensar que avui m’he comprat un ipod i que estic embadalit contemplant-lo, però res més lluny de la realitat, l’ipod ja té uns 4 anyets i per desgràcia ja ha sofert alguna que altra lesió, això sí, res irreparable. El fet que ha provocat aquest canvi d’impressió vers “ la màquina ” per transformar-se en “ l’ens ” ha sigut que he constatat definitivament la seva intel.ligència.
Desde el primer dia que el vaig comprar ( per ser correctes ara tindria que dir, adoptar ) ja havia vist indicis, però no en feia gaire cas, podriem dir que ignorava conscientment els seus algoritmes ( per ser correctes ara tindria que dir, virtuts ).
Els fets es remonten a ahir. Decideixo començar a llegir una biografia de la vida d’en Sam Cooke titulat Dream Boogie ( escrit pel Peter Guralnick ). Conecto l’ipod i com que no vull escoltar cap disc en concret, decideixo utilitzar la funció shuffle perquè sigui l’ipod qui em faci la selecció de les cançons dentre totes les que té emmagatzemades ( per ser correctes ara tindria que dir, cura en preservarme-les ). L’ipod responent a la meva ordre ( per ser correctes ara tindria que dir, a la meva petició ), comença a reproduir música ( per ser correctes ara tindria que dir, parlar-me ) i sona la cançó Twisting The Night Away, d’en Sam Cooke. Bé una interessant coincidència tenint en compte que començava a llegir el llibre d’en Sam Cooke.
La segona cançó que escull és A Change Is Gonna Come interpretada pel Bob Dylan ( però la cançó és un himne que va interpretar en Sam Cooke, entre altres artistes que anhelaven l’arribada del dia en que les persones negres tindrien els mateixos drets que les blanques ).Una segona coincidència, però jo a la meva, seguia llegint.
S’acava la cançó i davant la tercera que va escollir, vaig tindre que aixecar la vista del llibre i mirar-me l’ipod. Els motius estan plenament justificats. La tercera cançó va ser Free At Last interpretada pels The Soul Stirrers ( el primer grup on va militar en Sam Cooke ).
S’havien produit masses coincidències interpretatives i encara més de missatges en les cançons. Vaig agafar l’ipod, amb delicadesa, vaig esbossar un somriure franc i li vaig preguntar, vols ser el meu amic ?
La música del post d’avui, no seria de justícia que no fora del Sam Cooke i la cançó que ha originat aquest post, Twisting The Night Away.
D’en Sam Cooke i de la forma que tenia de esquinçar l’ànima, ja en parlaré un altre dia més àmpliament, avui, només deixar un enllaç amb la cançó Twisting The Night Away, interpretada el 1963 al Harlem Square Club. http://rapidshare.com/files/160406376/Twisting_The_Night_Away_-_Sam_Cooke_-_Live_At_The_Harlem_Square_Club_1963.mp3
Per arribar a la situació de disputes que existeixen al Pol Nord, primer ha sigut necessari explorar la zona i és aquí on també es van produir interessants batalles.
- Batalla d’en Robert Peary vs. Frederick Cook ( batalla pel Pol Nord )
Aquests dos senyors, entenien que al “ món polar ” només hi havia lloc per a un heroi i tenien que disputar-se qui dels dos seria i ja se sap, en una guerra val tot. I davant d’aquest panorama, ens trobem amb en Peary i en Cook barallant-se per la glòria ( que no és una senyora ).
S’ha de dir, que vista la trajectoria dels dos, se’ls pot considerar com a uns megalòmans, mentiders, paranoics i manipuladors. Però que sigui la història qui els jutgi ( aquesta última frase sempre queda bé ).
En Peary, és va obsessionar molt amb la idea de ser el primer home en “ conquerir ” el Pol Nord i emportar-se la fama i la riquesa que això comportaria. Per tal de dur endavant la seva conquesta, no va dubtar en explotar esquimals i trepitjar a tothom que li servís per pujar al següent graó ( a part d’emparellar-se amb una noia esquimal de 14 anys i fer-li fotos despullada ).
En Cook, metge i etnòleg, també tenia grans plans, el primer dels quals era ser el primer en arribar al cim de la montanya més alta dels USA, el McKinley ( Alaska ). Va fracassar però va pretendre explicar al món que ho havia aconseguit i va presentar unes fotografies falses i al cap de poc, va ser descobert.
En Paery i en Cook, van coincidir quan el segon va contestar un anunci del primer quan buscava expedicionaris per altres exploracions. Més endavant es tornarien a trobar quan en Cook va formar part d’una expedició per anar a salvar en Peary, que estava malalt després del seu primer intent de conquesta del Pol Nord.
El 1907 en Peary preparava l’atac final per a la conquesta del Pol Nord, però en Cook el va adelantar inesperadament. Assegurava que l’havia conquerit el 21 d’abril de 1908. La notícia va arribar als Estats Units 5 dies abans que en Peary també afirmés que hi havia arribat. A partir d’aquí denuncies de falsedat d’en Peary vs. Cook i d’en Cook vs. Peary.
La gent, sembla ser que creia majoritàriament a en Cook, però en Peary també tenia els seus defensors. Durant 5 anys van estar en aquestes disputes.
La realitat deia que hi havia diverses contradiccions en les dades que aportaven els dos. Segons les dades d’en Peary, havia fet
Seguint amb cançons que ens parlen de fred i d’emocions, la cançó
Els Rolling Stones van publicar aquesta cançó el 1980 en el disc Emotional Rescue ( potser és en aquest disc on es comença a notar un cert “ alentiment ” en la composició de grans cançons en la trajectoria dels Stones ). Aquí en teniu l’enllaç
http://rapidshare.com/files/148601100/She_s_So_Cold_-_The_Rolling_Stones.mp3
Teclejant 0 graus al Google Earth, vas volant cap al Pol Nord.
Al Pol Nord, hi han passat, passen i passaran moltes històries. És el cim del món, per tant, un lloc especial que ha viscut “ batalles ” i històries èpiques.
- Batalla de Rússia vs. tots i batalla de tots vs. tots
Les disputes per la territorialitat del Pol Nord i de l’Àrtic fa molts anys que es succeixen en despatxos, guerra de papers, però després que els russos plantessin la seva bandera nacional al llit marí del Pol Nord a 4.261 mts de profunditat, potser no va ser un petit pas per l’home però si una gran capbussada per l’humanitat.
Així tenim que els russos, el 2 d’agost de 2007, baixen a les profunditats de l’Àrtic amb dos submarins tripulats, el MIR 1 i MIR 2 ( aquests noms em recorden alguna cosa ) i planten la seva bandera ( “ que dolents que són els russos ” ).
Això fa saltar les alarmes dels altres 4 països que tindrien alguna cosa a dir i que són el Canadà, Dinamarca, Noruega i Estats Units. Segons la llei internacional, aquests països més Russia tenen, en principi, dret a considerar com a pròpies les aigües que es troben fins a
La batalla geopolítica ja ha començat i a la Universitat de Durham, Anglaterra, han elaborat un mapa que es basa en els drets de propietat històrics, que combinant-los amb les lleis d’aigües internacionals, han dibuixat una situació com aquesta ( podeu veure-ho amb més detall al següent enllaç:http://www.dur.ac.uk/ibru/resources/arctic/ ).
Com és de suposar, aquests 5 països no es gasten els diners per amor a l’art, sinó per amor al porpi diner i es que la febre de l’or sempre està present al llarg de la història. Estudis rebel.len que a la zona del Pol Nord i l’Àrtic, pot haver-hi la quarta part de les reserves mundials d’hidrocarburs ( petroli i gas ) i si a això li afegim la presència d’or, níquel i diamants, ja està tot dit.
- Batalla Pol Nord vs. Canal de Panamà
I qui és l’insensat que es queixa del canvi climàtic ? Segur que deu ser algú a qui no li agrada viatjar i es que d’aquí a poc temps, potser tindrem una nova via marítima “ turístico-comercial ” i curiosament també es troba a la zona de l’Àrtic, vigilada de molt a prop pel Pol Nord. ( o potser tindriem que dir que la via serà comercial ? ).
Degut a la presència de gel permanent a la zona, resulta impossible transitar per allí sinó és amb un vaixell trencagels, però l’hegemonia d’aquests vaixells ben aviat podrà quedar obsoleta i podran navegar-hi tot tipus de vaixells. Tremola Panamà.
I es que si finalment el desgel provoca que s’obri una de les dues possibles rutes de trànsit que existeixen ( probablement serà la ruta descoberta per en Amundsen situada al Nord-Oest ), es podria navegar-hi amb qualsevol vaixell i convertiria aquest camí en la ruta óptima i més eficient per al transit de mercaderies que han de passar del Pacífic a l’Atlàntic, deixant el canal de Panamà en un vestigi del passat. ( “ que dolents que són els economistes ” ).
En al foto es poden veure les dues possibles rutes i la descoberta per en Amundsen es la marcada en color groc. La de color blau difícilment podrà ser transitada ja que la capa de gel és més compacta.
Com que al Pol Nord hi fa fred, la banda sonora del post és Cold Cold Heart, cançó escrita pel Hank Williams el 1951.
En Hank Williams, un dels músics més influents de la història, sempre ens explica històries interessants que amb la seva emocional manera de cantar-les, fa que les històries t’esquitxin.
Aquí en teniu l’enllaç per a qui la vulgui conservar
http://rapidshare.com/files/148345186/Cold__Cold_Heart_-_Hank_Williams.mp3
Aquesta fotografia .....
Un cap romà de marbre del segle II d.C. que va ser trobat en una de les cantonades d’un sarcòfag romà. El bust, que serà subhastat el proper mes d’octubre a Londres, té una certa semblança a un cantant del segle XX, posem que parlem de l’Elvis.
Al veure aquesta fotografia, l’he associat als ooparts. Els ooparts ( de l'angles out-of-place-artifact ), o objectes fora de lloc, són objectes que no s'ajusten a l'estrat temporal en el que han sigut trobats i les proves a les que han sigut sotmesos, no deixen dubte que corresponen a l'antiguitat en la que van existir i aquesta, es troba " fora del lloc temporal " que per la lògica “ humana ” hauria de tindre.
Un exmple d’oopart és el Martell de Texas, on durant una investigació, es va trobar un martell fossilitzat que tenia almenys 140 milions d’anys, amb el que tenim que, el martell era anterior a l’aparició de l’home a la terra. Es va descobrir el
I al recordar la temàtica oopart, m’ha passat pel cap un record de l’Andreas Faber-Kaiser.
L’Andreas, va ser un autor i comunicador especialitzat en la investigació de fets de la història que el poder establert intentava ocultar i també de fets que no tenien gaire clar el seu origen.
I el pensament vers l’Andreas, m’ha vingut perquè el programa de ràdio que va fer des de 1988 fins a la seva mort el 1994 em va obrir una porta a altres tipus de coneixements, coneixements que te’ls puguis creure en major o menor mesura, tenen un cert atractiu.
Va editar diversos llibres, entre d’altres: " Jesús Vivió y Murió en Cachemira ", " Pacto de Silencio " ( llibre sobre l’afer de l’intoxicació amb “ l’oli de colça “ ).
En el programa anomenat Sintonia Alfa que va fer a Catalunya Ràdio, feia desfilar l’ufologia, fenòmens desconeguts d’orígens incerts i investigació. Encara recordo que els meus dilluns als 14 anys, eren especialment crítics a l’hora d’aixecar-se per anar a l’escola i la culpa la tenia l’horari en que feien el programa que era els diumenges de 12 a 2 de la matinada. ( encara que alguns dies em quedava adormit fins que el walkman queia a terra i em despertava el soroll. Més d’un walkman va morir així ).
Recordo que era un programa amb esperit crític. Entre els convidats que passaven pel programa, recordo especialment l’Antoni Ribera ( que fou el pare de l’investigació ovni a Espanya i de reconegut prestigi a nivell mundial ).
Andreas era mainstream ( primera divisió dels comunicadors en aquests temes ), d’Arbó i d’altres són secundaris ( només m’ha tornat a enganxar un altre periodista que recentment també va morir i que era en Juan Antonio Cebrián, on en el seu programa, donava cert protagonisme als fets “ paranormals ” i els tractava amb professionalitat ).
La cançó del post és Beautiful Ghost-Introduction To Songs Of Experience, cançó inclosa en la “deluxe edition” del disc The Joshua Tree publicat pels Mullen, Clayton, Bono i The Edge, és a dir, els U2.
Encara que el millor disc dels U2, per a mí, és l’Achtung Baby i també tingui un apreci pel disc Zooropa, s’ha de reconeixer que The Joshua Tree és un disc molt complert on la banda transita per la carretera de les arrels del rock, vorejant al seu pas els camins del blues americà, el country i el gospel i que ha aconseguit que moltes de les cançons del disc hagin esdevingut clàssiques.
L’any 2007, al celebrar-se el 20è. aniversari de la publicació del disc, el van remasteritzar i en l’edició “deluxe” van publicar una sèrie de cançons enregistrades en les sessions del The Joshua Tree que van descartar en el moment de la seva publicació. Entre elles, Beautiful Ghost-Introduction To Songs Of Experience ( en la cançó, el Bono recita el poema d’en William Blake: Introduction to Songs of Experience ).
Aquí us deixo l’enllaç de la cançó,
