Fins al dia 8 de gener, desfilaran cada dia per aquest blog, diferents Christmas musicals.
Per a qui els agradi disfrutar d’aquestes festes, que ho disfrutin i per a qui no els hi agradi tant, que escoltin la música i almenys començarà el dia començarà diferent.
Avui per començar els amics de la platja, The Beach Boys que van enregistrar la cançó Christmas Time Is Here Again.
http://rapidshare.com/files/175561110/Beach_Boys_-_Christmas_Time_Is_Here_Again.mp3
I per tancar la trilogia del pol Nord i de l’Àrtic, parlarem d’una ruta i del Llac Vostok.
- Batalla d’en John Franklin vs. Roald Amundsen ( batalla per la ruta )
Si en el primer post de la trilogia parlavem de la ruta Amundsen o del Pas del Nord-Oest per creuar l’Àrtic, era perquè fou en Roald Amundsen el primer en completar-la, però el primer que ho va intentar seriosament va ser en John Franklin. I no se sap si ho va aconseguir per la senzilla raó que mai va tornar per explicar-ho.
El 1845, en Franklin, britànic ell, es va embarcar en l’ambiciós projecte, almenys en l’equipament ( dos vaixells trencaglaços, 136 mariners, provisions per 7 anys, 1.000 edicions de la revista satírica The Punch i coberteria de plata, “ no oblidem que en Franklin era britànic ” ). I després de sortir, cap més notícia, ni tan sols s’ha trobat el seu cos i tampoc les restes dels dos vaixells. Les úniques pistes, són els cadavers de 8 mariners, uns documents que parlen de les dificultats de l’expedició i bastantes llegendes ( pels més morbosos també es parla que van practicar el canibalisme per tal d’intentar sobreviure ).
La foto correspon a la ruta que volia completar l’amic Franklin i que amb la seva desaparició va possibilitar que fos en Roald Amundsen qui tingués l’honor de comunicar-la al món l’any 1906. L’amic noruec Amundsen, va tardar 3 anys en completar el camí que s’havia intentat transitar des de la primera expedició l’any 1497.
L’intenció inicial d’en Amundsen era ser el primer en arribar al Pol Nord, un altre més, però mentres preparava l’expedició, li van arribar les notícies que el nostre amic Robert Peary, ja hi havia arribat, així que aprofitant que ja ho tenia tot mig preparat, va cambiar l’objectiu del seu viatge vers el Pas del Nord-Oest i finalment ho va aconseguir.
- El llac Vostok
Queden a la Terra llocs i secrets per descobrir ? Al Pol Nord sí i el nom és el llac Vostock.
El llac Vostock és un llac subglacial ( situat a 4.000 mts sota d’una capa de glaç ) d’unes dimensions de
I que té d’extraordinari el llac ? Està totalment aïllat de l’exterior i protegit de l’atmosfera i això significa que res no l’ha contaminat des de fa entre 500.000 i 1 milió d’anys i en conseqüència és un oasi on es podrien trobar formes de vida que han sobreviscut tot aquest temps i que si han sobreviscut al llac Vostok, també podrien sobreviure a altres planetes del sistema solar on hi hagi aigua líquida sota capes de gel ( “ vida fora de la Terra, els hem de molestar ? ” ).
Ja s’han realitzat diverses perforacions però fins ara s’han aturat a 120 mts. de penetrar en l’aigua per tal de no contaminar-la. I és aquí quan entra “ l’amiga NASA ” que actualment està desenvolupant un artilugi que pugui penetrar en el gel, atravessar-lo i quan entri a l’aigua del llac, no estigui contaminat i pugui extreure resultats fiables al 100%. Esperem que es donin pressa, no fos cas que l’Obama o en McCain decidissin paralitzar el projecte per centrar els esforços de la renaixença econòmica del país en altres sectors ( “ que bons que són els americans ” ).
Conclusió de la trilogia del Pol Nord: “ que dolents que són els russos ”, “ que dolents que són els economistes ”, “ que sigui la història qui els jutgi ”, “ no oblidem que en Franklin era britànic ”, “ vida fora de la Terra, els hem de molestar ? ”, “ la NASA és la nostra amiga ”, “ que bons són els americans ” i “ la glòria no és una senyora ”.
I tancant també la trilogia de cançons que ens parlen del fred i d’emocions, la cançó del post és Baby, It’s Cold Outside. Cançó escrita el 1944, aquí podem escoltar l’interpretació que en fa en Dean Martin.
En Dean Martin, combinant la seva faceta d’actor i humorista, ens va deparar moments musicals a considerar, especialment quan ho feia en companyia dels seus amics del Rat Pack. Aquí teniu l’enllaç de la cançó
http://rapidshare.com/files/148601727/Baby_It_s_Cold_Outside_-_Dean_Martin.mp3
Per arribar a la situació de disputes que existeixen al Pol Nord, primer ha sigut necessari explorar la zona i és aquí on també es van produir interessants batalles.
- Batalla d’en Robert Peary vs. Frederick Cook ( batalla pel Pol Nord )
Aquests dos senyors, entenien que al “ món polar ” només hi havia lloc per a un heroi i tenien que disputar-se qui dels dos seria i ja se sap, en una guerra val tot. I davant d’aquest panorama, ens trobem amb en Peary i en Cook barallant-se per la glòria ( que no és una senyora ).
S’ha de dir, que vista la trajectoria dels dos, se’ls pot considerar com a uns megalòmans, mentiders, paranoics i manipuladors. Però que sigui la història qui els jutgi ( aquesta última frase sempre queda bé ).
En Peary, és va obsessionar molt amb la idea de ser el primer home en “ conquerir ” el Pol Nord i emportar-se la fama i la riquesa que això comportaria. Per tal de dur endavant la seva conquesta, no va dubtar en explotar esquimals i trepitjar a tothom que li servís per pujar al següent graó ( a part d’emparellar-se amb una noia esquimal de 14 anys i fer-li fotos despullada ).
En Cook, metge i etnòleg, també tenia grans plans, el primer dels quals era ser el primer en arribar al cim de la montanya més alta dels USA, el McKinley ( Alaska ). Va fracassar però va pretendre explicar al món que ho havia aconseguit i va presentar unes fotografies falses i al cap de poc, va ser descobert.
En Paery i en Cook, van coincidir quan el segon va contestar un anunci del primer quan buscava expedicionaris per altres exploracions. Més endavant es tornarien a trobar quan en Cook va formar part d’una expedició per anar a salvar en Peary, que estava malalt després del seu primer intent de conquesta del Pol Nord.
El 1907 en Peary preparava l’atac final per a la conquesta del Pol Nord, però en Cook el va adelantar inesperadament. Assegurava que l’havia conquerit el 21 d’abril de 1908. La notícia va arribar als Estats Units 5 dies abans que en Peary també afirmés que hi havia arribat. A partir d’aquí denuncies de falsedat d’en Peary vs. Cook i d’en Cook vs. Peary.
La gent, sembla ser que creia majoritàriament a en Cook, però en Peary també tenia els seus defensors. Durant 5 anys van estar en aquestes disputes.
La realitat deia que hi havia diverses contradiccions en les dades que aportaven els dos. Segons les dades d’en Peary, havia fet
Seguint amb cançons que ens parlen de fred i d’emocions, la cançó
Els Rolling Stones van publicar aquesta cançó el 1980 en el disc Emotional Rescue ( potser és en aquest disc on es comença a notar un cert “ alentiment ” en la composició de grans cançons en la trajectoria dels Stones ). Aquí en teniu l’enllaç
http://rapidshare.com/files/148601100/She_s_So_Cold_-_The_Rolling_Stones.mp3
Teclejant 0 graus al Google Earth, vas volant cap al Pol Nord.
Al Pol Nord, hi han passat, passen i passaran moltes històries. És el cim del món, per tant, un lloc especial que ha viscut “ batalles ” i històries èpiques.
- Batalla de Rússia vs. tots i batalla de tots vs. tots
Les disputes per la territorialitat del Pol Nord i de l’Àrtic fa molts anys que es succeixen en despatxos, guerra de papers, però després que els russos plantessin la seva bandera nacional al llit marí del Pol Nord a 4.261 mts de profunditat, potser no va ser un petit pas per l’home però si una gran capbussada per l’humanitat.
Així tenim que els russos, el 2 d’agost de 2007, baixen a les profunditats de l’Àrtic amb dos submarins tripulats, el MIR 1 i MIR 2 ( aquests noms em recorden alguna cosa ) i planten la seva bandera ( “ que dolents que són els russos ” ).
Això fa saltar les alarmes dels altres 4 països que tindrien alguna cosa a dir i que són el Canadà, Dinamarca, Noruega i Estats Units. Segons la llei internacional, aquests països més Russia tenen, en principi, dret a considerar com a pròpies les aigües que es troben fins a
La batalla geopolítica ja ha començat i a la Universitat de Durham, Anglaterra, han elaborat un mapa que es basa en els drets de propietat històrics, que combinant-los amb les lleis d’aigües internacionals, han dibuixat una situació com aquesta ( podeu veure-ho amb més detall al següent enllaç:http://www.dur.ac.uk/ibru/resources/arctic/ ).
Com és de suposar, aquests 5 països no es gasten els diners per amor a l’art, sinó per amor al porpi diner i es que la febre de l’or sempre està present al llarg de la història. Estudis rebel.len que a la zona del Pol Nord i l’Àrtic, pot haver-hi la quarta part de les reserves mundials d’hidrocarburs ( petroli i gas ) i si a això li afegim la presència d’or, níquel i diamants, ja està tot dit.
- Batalla Pol Nord vs. Canal de Panamà
I qui és l’insensat que es queixa del canvi climàtic ? Segur que deu ser algú a qui no li agrada viatjar i es que d’aquí a poc temps, potser tindrem una nova via marítima “ turístico-comercial ” i curiosament també es troba a la zona de l’Àrtic, vigilada de molt a prop pel Pol Nord. ( o potser tindriem que dir que la via serà comercial ? ).
Degut a la presència de gel permanent a la zona, resulta impossible transitar per allí sinó és amb un vaixell trencagels, però l’hegemonia d’aquests vaixells ben aviat podrà quedar obsoleta i podran navegar-hi tot tipus de vaixells. Tremola Panamà.
I es que si finalment el desgel provoca que s’obri una de les dues possibles rutes de trànsit que existeixen ( probablement serà la ruta descoberta per en Amundsen situada al Nord-Oest ), es podria navegar-hi amb qualsevol vaixell i convertiria aquest camí en la ruta óptima i més eficient per al transit de mercaderies que han de passar del Pacífic a l’Atlàntic, deixant el canal de Panamà en un vestigi del passat. ( “ que dolents que són els economistes ” ).
En al foto es poden veure les dues possibles rutes i la descoberta per en Amundsen es la marcada en color groc. La de color blau difícilment podrà ser transitada ja que la capa de gel és més compacta.
Com que al Pol Nord hi fa fred, la banda sonora del post és Cold Cold Heart, cançó escrita pel Hank Williams el 1951.
En Hank Williams, un dels músics més influents de la història, sempre ens explica històries interessants que amb la seva emocional manera de cantar-les, fa que les històries t’esquitxin.
Aquí en teniu l’enllaç per a qui la vulgui conservar
http://rapidshare.com/files/148345186/Cold__Cold_Heart_-_Hank_Williams.mp3
S’acaben els jocs olímpics i comencen a desapareixer tots els reportatges que, diaris, televisions i opinadors dedicaven a la manca de llibertats a la Xina, giren pàgina i s’apaguen les veus que cridaven llibertat, és la fi de la innocència ?
L’últim capítol The Sopranos, és la fi de la innocència ?
S’està acabant l’estiu, algú haurà perdut la innocència ?
Estàs en un bar i el cambrer et cobra 2 euros per una cervesa, és la fi de la innocència ?
Descobrir qui són els Reis d’Orient, és la fi de la innocència ?
La mort de l’Elvis, és la fi de la innocència ?
La música d’avui és The End Of The Innocence i pertany al Don Henley, en l'etapa musical que va desenvolupar en solitari. Abans, quan formava part dels Eagles, es dedicava a tocar la bateria, cantar i composar les populars cançons dels Eagels.
The End Of The Innocence, pertany al disc del mateix nom, que va publicar el 1989 i és el que més èxit ha tingut fins ara de la seva carrera en solitari.
