interessat interessant

Si algu es porta bé de forma interessada, s’està comportant bé ?

La Madonna ens desvetlla els seus secrets sobre aquest tema amb el Santa Baby.

http://rapidshare.com/files/175609314/Madonna_-_A_Very_Special_Christmas__Sant_Baby.mp3

La Reina

En aquestes festes, omple d’orgull i satisfacció que la reina ens desitgi bons auguris.

Aquí els Queen ens ho certifiquen amb aquest Thank God It’s Christmas.

http://rapidshare.com/files/175605245/Queen_-_Thank_God_It_s_Christmas.mp3

Roques

Sempre hi haurà pedres al mig del camí, només es tracta de jugar amb elles ( quasi proverbi ).

La Brenda Lee ens vol rockejar a tots amb aquest Rockin' Around The Christmas Tree.

http://rapidshare.com/files/175600020/Brenda_Lee_-_Rockin__Around_The_Christmas_Tree.MP3

Explicacions

Hi ha coses que és millor esperar un temps prudencial per a poder explicar-les, principalment per no desfer il.lusions.

Les Ronettes ens ho expliquen ara amb el I Saw Mommy Kissing Santa Claus.

http://rapidshare.com/files/175599289/The_Ronettes_-_I_Saw_Mommy_Kissing_Santa_Claus.mp3

Tradicions

Totes les tradicions han de perdurar ?

En Jimi Hendrix creu que almenys el tamborilero, sí. Aquí l’interpreta excel.lentment amb aquest Little Drummer Boy & Silent Night.

http://rapidshare.com/files/175597856/Jimi_Hendrix_-_Little_Drummer_Boy_-_Silent_Night.MP3

línia

Hi ha línies més gruixudes, més fines, més rectes, més tortes, contínues, discontínues, dobles. Algú tindria que montar un supermercat de línies.

En Johnny Cash es plantaria davant de qualsevol línia amb pas ferm, encara que aquí ens brinda un bon nadal amb el I Heard The Bells On Christmas Day.

http://rapidshare.com/files/175591307/Johnny_Cash_-_I_Heard_The_Bells_On_Christmas_Day.mp3

campanars

Tots els pobles tenien els seus campanars en un lloc prominent. Als campanars hi ha campanes....

Aquí el Tom Petty ens fa una de les seves acostumbrades exhibicions amb el Christmas All Over Again.

http://rapidshare.com/files/175578096/Tom_Petty_-_Christmas_All_Over_Again.mp3

Impersonators, vida després de la mort

L’impersonator és la persona que es posa dintre de la pell d’un personatge o heroi i copia el seu comportament i maneres, el que aquí vulgarment s’anomenaria imitador.

L’impersonator, que no és tonto, evidentment sempre tria personatges que són molt populars per tal d’arribar a tocar la fibra al màxim de gent possible i com no, un dels fenòmens a nivell mundial que va despertar la febre dels impersonators va ser l’Elvis Presley.

El primer impersonator que va adoptar la personalitat del Rei va ser en Johnny “ Elvis ” Foster.

En Johnny va començar a demostrar el seu art quan l’Elvis encara era viu, encara que no va començar a ser realment popular fins que el Rei va morir.

Un altre impersonator que va començar en els temps en que l’Elvis encara regnava va ser l’Andy Kaufman, que realment va ser el primer en pendre-s’ho seriosament i el seu art era tan notable que va ser admirat pel propi heroi de Memphis.

Dintre del món dels impersonators, es poden establir diferents categories. Primer tenim els que únicament es concentren en la part visual, és a dir en l’imitació de roba i accessoris. Després hi hauria els que s’ho treballen una miqueta més i que únicament es centren en parlar o cantar com l’Elvis. Finalment hi ha la combinació d'ambdues, combinant vestuari amb la veu.

En la primera categoria dels que intenten únicament semblar-se al Rei per la vestimenta hi ha molta gent que la seva màxima aspiració és poder transitar per concursos d’impersonators. Però ni que sigui en aquesta categoria, l’important és intentar fer-se un “ elvis-nom ” propi com els següents personatges: el black elvis, el fat elvis o la lady elvis.

Com els tres amics de la foto, n’hi ha molts més, cadascú intentant marcar un diferència especial: l’extreme elvis, l’elvis herselvis, el jewish elvis, etc.

Deixant de banda aquesta primera categoria que podria anomenar-se de paròdia, després vindria la barreja de l’actitud amb la pecularitat i aquí és on es pot incloure l’amic El Vez. L’El Vez, nascut amb el nom de Robert Lopez, podria ser considerat com l’Elvis hispanic.

Encara que l’El Vez, no es dedica exclusivament a l’imitació de l’Elvis ja que també composa material propi, però sempre fa una picada a l’ullet al Rei, com va fer en el disc de versions de l’Elvis titulat Not Hispanic i que és una de les dues cançons que podeu escoltar en aquest post.

I finalment, tenim el personatge que ha de ser referència dels impersonators de l’Elvis, que va dedicar professionalment el seu talent en l’art de l’impersonatorisme de l’Elvis. Aquí tenim en Jymmy Ellis, més conegut pels amics com a Orion i per altra gent conegut com a l’Elvis emmascarat perquè sempre portava posat un antifaç.

En Jymmy, primer va començar la seva carrera musical amb el seu propi nom , però posteriorment va decidir fer el canvi i convertir-se en l’Orion. L’Orion sempre vestia i cantava en l’estil Elvis i es caracteritzava per portar una màscara, fet que va donar terreny a l’especulació que en Presley realment no havia mort i seguia cantant, protegit pel seu antifaç.

L’Orion, fins i tot va arribar a enregistrar alguns discos a la pròpia Sun Records on havia començat l’Elvis. El seu art era tan notable que va arribar a cantar amb gent com en Jerry Lee Lewis, la Loretta Lynn i altra gent.

L’amic Ellis, va passar els últims anys de la seva vida fent el que millor sabia, impersonant l’Elvis i treballant en la seva botiga, Jimmy’s Pawn and Package. I això va ser així fins que la nit del 12 de desembre de 1998, quan es trobava darrera de la caixa registradora del seu negioci, van entrar uns lladres i el van disparar mortalment.

En el post d’avui, també podeu escoltar la cançó Little Sister, que va popularitzar l’Elvis, en un dels últims concerts que va fer l’Orion pocs dies abans de la seva mort.

Aquí podeu trobar un enllaç a les dues cançons del post d’avui:

Orion - Little Sister

El Vez - Está Bien Mamacita

nihilisme

Avui, es parla del nihislisme o per a què molestar-s’hi.

Una gran cançó per a disfrutar, nihilistes o no: Bad Time dels amics Grand Funk Railroad.

http://rapidshare.com/files/164796849/Bad_Time_-_Grand_Funk_Railroad.mp3

Qué provoquen les nits sobre els cotxes que fan que...

El cap de setmana passat, caminant pel carrer en plena nit, vaig veure una imatge i vaig escoltar part breu d’una conversa.

El teatre estava situat en un carrer. La il.luminació, en penombra. L’escenari, un cotxe amb els vidres abaixats. El pati de butaques, desert. Els protagonistes un noi i una noia, joves els dos.

L’autoria del text de l’obra podria ser atribuïda a algun deixeble en hores baixes d'en Shakespeare. En l’escena, la noia parlava i el noi callava mentre que amb la mirada intentava buscar l’apuntador per a que li recordés la seva frase del llibret, però no el veia i només podia dibuixar un sentiment de resignació amb la mirada.

Al passar pel costat del cotxe, vaig escoltar la frase definitiva que em va fer veure quina altra funció tenen els cotxes. La setència shekesperiana interpretada això sí amb molt de sentiment i embolcallada en plors, va ser: “ m’he equivocat tantes vegades amb tu i ara ja n’estic cansada ”.

Amb això, tot encaixava. La noia finalment es deixava anar vencent la por que l’havia tingut lligada tantes vegades i que l’impedia finalitzar la comèdia. Ell no intentava replicar-la, ho acceptava i d’aquesta manera es treia la por de continuar amb aquella obra que només l’hi havia omplert en els assajos.

Semblava que el magnetisme del cotxe, els hagués alliberat.

I es que per les nits, i només quan els cotxes estan aparcats, es converteixen en confessionaris.

Serà en David Hasselhoff el mestre de cerimònies ??

Parlant d’alliberament, la cançó d’avui es diu així, Alliberament. Cançó del disc Vilella, parla de la por, sempre present fins al moment en que es trenca la cadena amb la que la portem lligada al cos i llavors s’allibera tot.

Aquí us deixo l’enllaç per a qui la vulgui conservar http://rapidshare.com/files/158492729/Alliberament_-_Vilella.MP3